la vida de l'escriptor

«Si per una banda l'existéncia de l'escriptor és precària i aïllada, l'altra cara de la moneda es presenta quan la nostra fortuna creix una mica: ens podem permetre agafar un vol a Mallorca i estar-nos un parell de setmanes al sol, fora de temporada, mentre els nostres amics no poden deixar la ciutat. O podem unir-nos a un amic que navega en una barca tronada d'Acapulco a Tahití sense preocupar-nos gens ni mica per la durada del viatge; fins i tot és possible que traguem un llibre de l'experiència. La vida de l'escriptor és una vida molt il·limitada i lliure, i si hi ha dificultats, ens consolarà una mica saber que no estem sols en aquest sentit, i que no ho estarem mai mentre la raça humana existeixi. L'economia sol ser un problema, i aquest és un tema que sempre angoixa els escriptors, però forma part del joc. I el joc té unes regles: mentre són joves, la majoria dels escriptors i els artistes han de tenir dues feines, la que els permet guanyar diners i la que consisteix a fer la seva obra. És una mica pitjor que això. L'Authors League informa que el 95 per cent dels escriptors dels Estats Units han de tenir una altra feina tota la seva vida per arribar a final de mes. Si la natura no ens ha proporcionat la força extra necessària, l'amor per l'escriptura i la necessitat d'escriure ens la donaran. Com els boxejadors, és possible que comencem a decaure després dels trenta, és a dir, que ja no siguem capaços de funcionar amb quatre hores de son; llavors comencem a queixarnos dels impostos i a tenir la sensació que la societat té l'objectiu de deixar-nos a tots sense feina. En aquest punt és convenient recordar que els artistes han existit i perseverat, com el cargol, el celacant i altres formes no canviants de vida orgànica, des de molt abans que es concebessin els governs».

Patricia Highsmith. Suspens. Com escriure una novel·la d'intriga. Traducció d'Alba Dedeu. L'Altra, 2021. P. 179.