cobrar per llegir

IGNACIO OROVIO
Cobrar per llegir
La Vanguardia
23|10|2026

 

El mòbil està prohibit a les escoles a Catalunya, Galícia i Cantàbria. Aragó marca franges d'ús segons l'edat. Desenes de països —Austràlia, Indonèsia, Turquia, els Països Baixos, els Emirats Àrabs Units, Andorra, Maldives, França, Noruega, Dinamarca, Gran Bretanya i Irlanda, en un rastreig superficial— van anunciar que legislaran o que preveuen fer-ho ben aviat per combatre l'addicció.

Singapur acaba de fer un pas més.

El seu sistema nacional de biblioteques pagarà la gent perquè es tregui el dimoni de la mà i es posi a llegir. Contra la tendència de tants llocs a prohibir, el petit Estat asiàtic ha optat per un estímul positiu. L'objectiu és combatre el doomscrolling (doom és "catàstrofe i scrolling, el desplaçament pantalla avall), és a dir, el consum compulsiu de contingut; des de la pandèmia, el doomscrolling s'associa al visionat de notícies negatives, per molt conscient que se sigui del malestar que comporten. El fenomen s'alimenta del biaix de negativitat propi dels humans, que per instint de supervivència necessiten saber quines amenaces potencials els envolten. La psicologia ha descrit els últims anys els efectes d'aquesta tendència: ansietat crònica elevada, insomni, fatiga mental, impotència, desesperança i incapacitat de concentració, entre d'altres.

D'aquí ve la iniciativa de Singapur.

El pagament serà en monedes virtuals: 20 per cada quinze minuts de lectura. No en pagarà més de 20 al dia, de manera que podrien ser 600 al mes. El ciutadà es registrarà en un web amb el seu Singpass, la identitat digital oficial, i el Govern confiarà en ell. Sento les rialles de Quevedo.

Ningú no es farà milionari. Primer, perquè la campanya s'ha anunciat (d'entrada) per a cinc anys.

I segon, perquè aquelles 20 monedes equivalen a 0,0142 euros, amb la qual cosa en un mes es pot guanyar la fortuna de 0,426. El salari mínim espanyol (1.221 euros bruts al mes) requeriria 2.866 mesos de lectura (o registre) diària! És millor alimentar-se d'un altre càlcul: a un ritme alt, aquests quinze minuts comportarien unes quinze o vint pàgines cada dia. En un mes, unes 450 o 500...El nom de la rosa, Rayuela o Cent anys de solitud són d'aquesta mida.

Hi ha altres maneres de veure-ho. Els vídeos a Tik Tok tenen una durada mitjana de 38 segons, encara que una immensa majoria no es miren fins al final. Així, en aquests quinze minuts es poden veure, en termes genèrics i acientífics...vint vídeos? Trenta? Sens dubte que hi ha vídeos genials i llibres dolentíssims, però estem parlant d'addiccions. La de la lectura —diària— no està descrita encara.

Ni contraindicada.