dissabte, 21 de novembre del 2026

vila-matas, el maleït més estimat


ÁLEX SÀLMON
Vila-Matas, el maleït més estimat
Abril
31|10|2026

Enrique Vila-Matas és un esperit lliure que de jove tenia previst convertir-se en un escriptor maleït i amb poques vendes. De fet, molt al principi dels seus èxits evidents a les llibreries i d'arribar a convertir-se en una moda, l'autor no acabava de pair bé tenir tanta acceptació. Ho proclamava en la intimitat i envoltat de la diversió esbojarrada a l'emblemàtica terrassa de la sala Bikini o al bar del cine Astoria, on escriptors i periodistes es reunien per riure una bona estona. Aquell Vila-Matas pensava que les seves obres eren excepcionals, però que ningú se n'adonaria. Amb el temps i una salut robusta però delicada, a don Enrique de les lletres li han concedit el Premio Nacional de las Letras dues setmanes després d'haver aparegut a les travesses del Nobel. ¡Qui s'ho havia d'imaginar! Ara l'escriptor viu tranquil en una llibreria a prop de casa seva, la +Bernat, allunyat d'aquell pis seu en una sorollosa travessera de Dalt, que va ser testimoni de gran part de les seves primeres novel·les i assajos.
Es fa justícia. Hi ha pocs escriptors vius amb una obra tan precisa a l'hora de compondre un corpus literari personal, intransferible, únic i tan amic, encara que ho negui, d'això que anomenem metaliteratura, que consisteix a convertir el fet creatiu de l'escriptura en el seu propi fet, en la seva pròpia creació i en la seva pròpia escriptura. L'obra d'Enrique Vila-Matas n'és un gran exemple.
Sempre disposat a donar un cop de mà, a ajudar els principiants, els novells, a estar al costat dels que no coneix ningú, a conversar amb qui sigui, Vila-Matas és el prototip d'un ésser excepcional que, al llegir aquestes lletres, és capaç d'exclamar, amb la seva parsimònia habitual, tot i que amb una dicció ràpida i precisa: «¿Ah, sí? ¿Així soc jo?».
Llarga vida al mestre.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada