dilluns, 31 d’agost del 2009

waltzing matilda

...no sé si això atenuarà el rigor de la tornada...

7 comentaris:

  1. A mi, que la meva biblioteca pensi en com alleugerir-me les 'depres' del sant tornem-hi, m'anima. Gràcies.

    Per cert, quan comentarieu Indignacio d'en P. Roth?

    L. Anglada

    ResponElimina
  2. Jo no torno, què encara no he marxat, però un vídeo del gran Tom Waits sempre és una bona forma de començar un dilluns. Gràcies!

    ResponElimina
  3. Fa exactament una hora, 35 minuts i quatre segons que he tornat a la trinxera. El món, inhòspit. L'aire m'ofèn.

    ResponElimina
  4. Tres hores després de la gran patacada, sembla que començo a ser una mica persona. Una mica i prou.

    Waltzing Matilda és la cançó més popular d'Austràlia; l'himne no oficial. Escrita el 1895, parla d’un rodamón que roba una ovella i prefereix suïcidar-se en una bassa abans que ser detingut. Un cant a la llibertat a l'australiana, diuen. Matilda no és una dona, és el farcell; així doncs, waltzing Matilda vindria a dir "arrossegar el farcell" o "vagabundejar". Més o menys. El regal d'en Mitchum és la versió que va fer en Tom Waits titulada Tom Traubert's Blues. Un bon regal, sí senyor. Gràcies.

    ResponElimina
  5. Lluís, benvingut.
    A mi que algú, referint-se a la Triadú, digui "la meva biblioteca" m'anima i molt.
    No sé si comentarem Indignació. Encara no l'he llegit i en Robert crec que tampoc. L'única cosa que sabem és que en Roth homenatja a en Sherwood Anderson localitzant la novel·la a Winesburg, Ohio. Ben poca cosa.

    ResponElimina
  6. Dissabte començo, Matilde. Arghhh.

    ResponElimina