L'altre dia (nit, de fet) vaig tenir la sort (ui, sí, quina sort) de no poder dormir. No hi havia manera. Vaig engegar la tele, i al programa Taller.doc, del canal 33, feien un documental dirigit pel periodista gironí Gerard Bagué, corresponsal d'El País. Es titula Frédéric B. i és de l'any 2005; com veieu, rabiosa actualitat. És la història de Frédéric Bourdin, el camaleó, un rodamón que ara té uns 33 o 34 anys, especializat en suplantar menors d'edat desapareguts, "gràcies al seu físic i a les seves dots actorals, amb l'objectiu d'ingressar en centres d'acollida d'Amèrica i Europa, inclós el de Girona", diu un tal Dani Chicano. Al seu curriculum consten unes 39 usurpacions d'identitat. La més sonada va ser l'any 1997, quan en Frédéric, que llavors tenia 24 anys, se'n va anar cap a Texas i es va fer passar per Nicholas Barclay, de 14, desaparegut feia 3 anys. La mare de Nicholas el va rebre i acceptar amb els braços oberts, malgrat que Nicholas s'havia esfumat amb els ulls blaus i ara els tenia marrons. Lo cor de l'home és una mar... i cadascú per on l'enfila.
Si us sobren trenta minutets, aquí teniu el video. En Gerard Bagué utilitza la recerca periodística com a fil conductor, així que anireu construint el personatge a través dels retalls d'informació que us proporciona. També és autor d'un altre documental, El nen de les escombraries.
Sobre això de les identitats algú ha vist "Cravn vs. Cravan" de l'Isaki Lacuesta ?
ResponEliminaJo, no. Tinc el costum de veure les coses amb cinc anys de retard. Com a poc. Per això no tinc conversa. L'Isaki el vaig veure en una entevista que li van fer a "Silenci?", o un programa d'aquests. Del documental, (és un documental?) ni idea. He anat a fer un volt, a veure què. Carai, la cosa promet.Cravan, nebot d'en Wilde. Ah, i comprovo que aquest cop he exagerat una mica, amb això del retard:és del 2002!! Aquest Isaki és mig deixeble d'en Guerin i de l'Erice, com diuen? Ara m'has fet venir set, punyetero.
ResponElimina(En Mitchum no pot dir res perquè està malaltó. Segur que ell l'ha vist. Jo no sé què passa a la Triadú, però és tornar de vacances i llepar. Virus de Déu)
Recupera't aviat, Mitchum !!
ResponEliminaSí,l'Isaki és una mica deixeble de Guerín....A tot això, ni el dr. ni jo hem vist encara aquest documental. És que demà dilluns a la matinada anem a Londres, i estem concentrats en això del viatge...o, millor dit, en l'avió. Hi tenim por tots quatre, vull dir el meu anti germà, el nostre pare real, la seva companya i un servidor...N'hem agafat uns quants, però, mira, no ho podem evitar....
Ens veiem el 29, amb McCarthy d'excusa !!
Bon voyage!
ResponEliminaCravan vs. Cravan la van passar a cineclub.
ResponEliminaEntre en Mitchum, en Dr. Jekyll and Mr. Hyde, vaja trio: "no hay dos sin tres".
Ens veiem
Imma
Ja heu llegit els contes de Pares i fills, Lluís Vilarrasa?
Imma, en Mitchum sí que l'ha llegit, jo no. Això del pares i fills em fa pensar en La carretera i en un possible post sobre llibres que tracten aquesta relació. Des de La carta al pare de Kafka, fins a Patrimonio d'en Philip Roth, passant per Pares i fills d'en Turguenev, La isla, de Giani Stuparich. O Tot un caràcter de l'Imma Monsó (aquí mare-filla)....
ResponElimina