l'undemà

Ahir vam iniciar la temporada del club de lectura amb la tertúlia dedicada a la carretera de Cormac McCarthy, premi Pulitzer de 2007. Moltes gràcies a tots els que vau venir, també volem donar, desde d’aquestes línies, la benvinguda a tots els nous assistents i lamentar l’absència forçada d’en Jaume i la Quimi, esperem de tot cor, tenir-vos amb nosaltres ben aviat i que es solucionin els problemes que us van impedir venir.
Érem més de vint i en general la novel•la va agradar força, sobretot es va assenyalar la seva força hipnòtica que animava a continuar llegint. Va haver-hi una qüestió general que va dividir una mica a la gent: el llibre ofereix una visió pessimista (fins i tot nihilista deia algú) de la vida o un cant a l’esperança?, la Maria va dir que creia intuir-hi una crítica ecologista al consumisme desfermat de la humanitat i altres van recolzar aquesta informació amb un objecte que té molt pes en la trama: el carret de supermercat amb que els protagonistes transporten les seves coses. Un altre tema que va animar la discussió va ser la mare; té una actitud realista o és covard ?, preguntes que tenen una resposta en cada lector i que no cal aclarir, en cada lectura hi ha una resposta. Es va parar atenció en la fredor del narrador, no gaire corrent en els llibres que llegim i en l’estil de l’escriptor, un compendi de tota la literatura americana (Melville, Twain, Faulkner, Hemingway). Molts vam veure-hi un poema-cant al seu fill, el que ja no era tan unànime era veure- hi una dimensió ètica o una lluita per la supervivència. Es van comentar fragments com el de la troballa del bunker-rebost, el simbolisme del foc, la moneda que fa rememorar moments antics al protagonista, el nom del vaixell (pájaro de la esperanza), etc.... una senyora ens va dir que estava ben convençuda que tot era un somni i que quan va arribar al final li va saber greu que no fos així.
Ens definitiva, un inici inmillorable del curs, en ho vam passar d’allò més bé, tant llegint el llibre com comentant-lo.