Nothing Gold Can StayNature’s first green is gold,
Her hardest hue to hold.
Her early leaf’s a flower;
But only so an hour.
Then leaf subsides to leaf.
So Eden sank to grief,
So dawn goes down to day.
Nothing gold can stay.
Robert Frost. New Hampshire. 1923
Res d’or no perdura
El primer verd de la natura és or, / un color que no dura. / I la primera fulla és una flor / d’una hora sola, i prou. / De fulla en fulla decau tot /com l’Edèn caigué en el dolor / i es dissol en dia l’aurora. / Res d’or no perdura.
Traducció de Josep Maria Jaumà
Robert Frost. Gebre i sol. Quaderns Crema, 2003
Robert Frost. Gebre i sol. Quaderns Crema, 2003
Pel mateix preu, el meu primer poema d'en Frost, dit per ell mateix.
Hola, tens un blog força interessant. Si et ve de gust ja passaràs pel meu.
ResponEliminaPetons
...Frost és genial, amb un nom així no podia ser d'alñtra manera...
ResponEliminaai, si, mitchum, això del no frost és genial, no l'has de descongelar mai...
ResponEliminaMireia, bentrobada i gràcies. Crec que ja havies passat per aquí abans. A l'abril, potser? Una coseta; has de dir "teniu" no "tens", que som dos.
ResponEliminaM'agrada, em recorda l'estil dels haikús japonesos. Fins i tot el seu nom és poètic: Robert Gebre seria en català, em sembla.
ResponEliminaEi Sílvia, com anem? Com va acabar allò teu amb en Serés?
ResponEliminaHola Matilde, doncs no ha començat encara. Quan vaig acabar el que llegia, em va arribar un llibre d'una persona per a que li fem un comentari de cara a una presentació i ara estic llegint "Aloma", perque faràn una tertulia a la biblioteca i no l'havia llegit encara. El del Serés l'hauré de demanar que me'l portin perque no el tenen, però cada cop que vaig a la biblioteca m'enamoro d'algun i així no hi ha manera. També tinc de Carson McCullers, que el vas recomanar, esperant al prestatge...
ResponEliminaGràcies pel teu interès!
Robert Frost és un enorme poeta. He buscat en va un conte de Richard Ford que en fa referència, crec que a "Pecados sin cuento" - es veu que va viure en una cabana, i allà passa part de l'acció del relat -, però no l'he tobat...
ResponEliminaI per irritar al meu antigermà bessò, una cita, d'una cançó de Simon & Garfunkel ("The dangling conversation"):
AND YOU READ YOUR EMILY DICKINSON/AND I MY ROBERT FROST/AND WE NOTE OUR PLACE WITH BOOKMARKERS/THE MEASURE WHAT WE'VE LOST.
Quan no hi ha imaginació, es tira de les cites, encara que siguin "Pop" !!!
ResponEliminaI en anglès, per fardar !!!!
Ho traduiré en català d'estar per casa:
I TU LLEGEIXES LA TEVA EMILY DICKINSON/I JO EL MEU ROBERT FROST/I MARQUEM LES PÀGINES AMB PUNTS DE LLIBRE/PER MESURAR EL QUE HEM PERDUT.
(Gentilesa de Paul Simon, 1966)
Miquel Hyderdekyll i tots els teus antigermans,
ResponEliminala cita pop és tan bonica que, si no fos perquè m'ho impedeix la màscara de noia dura deixeble-de-Clint- Eastwood, confessaria que m'ha emocionat. Gràcies (a tu i a en Paul).