no country for old men

L’espai web “oficial” de McCarthy informa que l’autor ha expressat clarament que vol que es respecti la privacitat de la seva vida i que si algú es vol comunicar amb ell ho faci a través del seu agent (c/o Amanda Urban; International Creative Management 40 W. 57th St. New York, NY 10019 (212) 556-5600). A Estats Units hi ha publicat un llibre Perspectives on Cormac McCarthy editat per Edwin Arnold i Dianne Luce que hi ha tot el que es coneix sobre l’autor, d’altra banda el mateix espai web conté un munt de documentació relativa a la seva vida i obra. A la xarxa hi trobareu un bon nombre de pàgines dedicades, el•laborades per estudiosos i admiradors de l’obra de CMcM que han rastrejat mot per mot totes les seves novel•les i que ofereixen al lector una crossa per la lectura, a vegades dura, però sempre gratificant.
Després de la Trilogia, McCarthy continua a la frontera amb una novel•la que pot semblar un thriller convencional però que conté totes les constants de l’obra de l’autor de Blood Meridian. Com deia aquell personatge de the crossing, “en realitat,... totes les histories són la mateixa”. En Llewelyn Moss i el Scheriff Bell podrien ser els mateixos Bill i John trenta anys després, amb noves feines i desubicats en els nous temps que han convertit el país en una terra no apta pels vells. I el psicòpata assassí Anton Chigurh és el mal, la violència sense origen ni aturador que apareix en moltes novel•les de l’autor. L’obra està ambientada a començaments dels anys vuitanta, estem a l’origen del poder i el regnat del terror imposat pels càrtels de droga mexicans. Per una casualitat, algú es troba quelcom que podria ser una cosa i en realitat n´és un altra, s’inicia una espiral de persecucions i violència narrada com sempre amb l’hiperrealisme mordaç de l’autor.
La novel•la (què us haig de dir) va estar portada al cinema pels germans Coen, jo crec que és una adaptació modèlica i que han captat perfectament l’atmosfera de McCarthy, al film hi ha moltes escenes mudes que contrasten amb els diàlegs de la novel•la, però això és una de les coses que dona categoria al film, visualment està ple d’acció, no hi ha cap escena que no sembli McCarthy. El film va ser un èxit de crítica i públic, fou nominat a un munt de premis de l’Academia de Hollywood i entre altres Javier Bardem va guanyar l’Oscar al millor actor secundari per la seva genial interpretació d’Anton Chigurh. Se’l va veure (a McCarthy) pasejant amb el seu fill pels racons del Dorothy Pavilliion a la cerimònia d’entrega dels premis de l'acadèmia, parlant amb els Coen, amb els actors i amb els que el reconeixien com un dels més grans escriptors vius.