història i memòria

Història i memòria són dues constants en l’obra de Joan-Daniel Bezsonoff. En el post anterior la Matilde ens convida a conèixer més coses del context històric en què es desenvolupa la novel·la que llegim aquest mes, les amnèsies de Déu. Totes les novel·les (que he llegit) de l’autor estan ubicades en un conflicte bèl·lic i un període de temps determinat, per exemple la guerra dels cornuts (primera guerra mundial) o la presonera d’Argel (independència d’Argèlia). Pel que fa a la memòria hi ha dos llibres que es basen precisament en això, recuperar records del passat per interpretar el present. El darrer publicat, una educació francesa es tracta d’una colla d’articles publicats prèviament de forma independent a l’Avenç i ara aplegats en una monografia, on l’autor repassa en clau d’humor i certa melangia la infantesa i joventut d’un noi francès amb arrels russes i catalanes. Per cert, al bloc de l’autor hi ha un deliciós capítol inèdit que parla d’ocells. L’altre llibre amb la memòria com a protagonista absoluta és els taxistes del tsar, comença amb una mena de quest-recerca sobre els orígens del seu avi i de la raó per la qual va haver de fugir de Rússia i acaba amb la visita de l’autor a la terra del seu ancestre i el seus esforços per aprendre l’idioma. Ambdues obres són molt divertides, recomanables cent per cent i entre altres coses coneixereu quina estranya connexió hi ha entre Edwige Fenech i Mikhail J. Lermontov.