vichy, sense gas

L'État, c'est moi
John Collins
1 septembre, 1941
Encre, crayon et mine de plomb sur carton
38.1 x 28.3 cm
The Gazette










La França de Vichy (1940-1944)

El govern de Vichy va ser el règim polític col·laboracionista amb l’Alemanya nazi que es va instaurar a França durant la Segona Guerra Mundial. Es va establir al juliol de 1940, després de l’armistici francoalemany i va perdurar fins l’agost de 1944. Rep el nom de la ciutat on va tenir la seu.

L’establiment del govern de Vichy

Després que les tropes alemanyes derrotessin les forces francobritàniques en les batalles dels mesos de maig i juny de 1940, el primer ministre francès Paul Reynaud va dimitir el càrrec el 16 de juny i el seu successor, el mariscal Henri-Philippe-Omer Pétain, va endegar immediatament negociacions amb Alemanya per tal de signar un armistici, subscrit el 22 de juny. En aquest document, es va decidir que els alemanys ocuparien els territoris situats al nord del riu Loira i la costa atlàntica fins a la frontera amb l’Estat espanyol. La qual cosa representava que el 55% del territori francès (inclòs París) passaria a ser zona ocupada, però continuaria existint un Estat francès que mantindria l’administració de les colònies. El nou govern va establir la seu a Vichy l’1 de juliol. El 10 de juliol, l’Assemblea Nacional va sotmetre a votació una llei que abolia la Constitució republicana existent i conferia plens poders al mariscal Pétain: la proposta es va aprovar per majoria. Pétain va assumir la direcció de l’Estat, es va eliminar el terme República i es van suspendre les sessions de l’Assemblea Nacional francesa. Així, va quedar format el règim que va governar aquesta zona del territori francès (encara que la totalitat de França va ser ocupada l’11 de novembre de 1942) fins que a l’agost de 1944 els alemanys van obligar Pétain a traslladar-se a Alemanya.

El règim de Vichy

El govern de Vichy girava al voltant de la figura de Pétain, al qual es retia culte popular. Les seves idees sobre les causes de la derrota i humiliació francesa van ser d’una importància primordial per a la ’revolució nacional’ que pretenia encapçalar. El règim va exalçar els valors tradicionals, com la religió, el patriotisme, la família i l’acceptació del treball com una obligació. L’Estat va dificultar la tramitació de divorcis, va reprimir durament l’avortament i va atorgar condecoracions als pares de família nombrosa.

La ’revolució nacional’ implicava necessàriament una política nacionalista. La legislació va disposar que els jueus francesos no tinguessin accés al cos de funcionaris, l’educació, la premsa i el cinema, mentre que els d’origen estranger que s’havien refugiat a França van ser reclosos en camps de concentració. La col·laboració entre el govern de Vichy i l’Alemanya nazi, que va quedar consagrada amb la reunió mantinguda entre Adolf Hitler i Pétain a l’octubre de 1940, es va intensificar especialment el 1942, quan la policia francesa va ajudar els alemanys a arrestar els jueus, sobretot els de procedència estrangera, per tal d’enviar-los a camps de concentració com Auschwitz. Entre 1942 i 1944, França va deportar uns 76.000 jueus, dels quals únicament va sobreviure un 3%.

El govern de Vichy va fracassar, en part a causa de la seva mateixa debilitat. Pétain tenia 84 anys quan va assumir el poder i el seu tarannà reservat li va impedir de constituir un executiu fort. No obstant això, van ser les accions dels alemanys les que més van perjudicar la seva gestió. Al febrer de 1943, es va crear el Servei de Treball Obligatori, i es van enviar 250.000 francesos a treballar a Alemanya. Els alemanys van requisar aliments i matèries primeres a França i van provocar èpoques d’escassetat. La persecució dels jueus va ofendre molts cristians. L’argument que els alemanys protegien França dels bolxevics ja no era convincent. L’any 1942, Va començar a proliferar la resistència armada contra els alemanys, i es va constituir un moviment unificat dirigit per la França Lliure, l’organització fundada el 1940 pel general Charles de Gaulle a Londres.

El final del govern de Vichy

La veritable caiguda del règim de Vichy va començar quan els nord-americans van envair el nord d’Àfrica, al novembre de 1942. Al juny de 1943, es va establir a Algèria un Comitè Francès d’Alliberament Nacional que va establir contactes amb les organitzacions resistents a l’interior. La majoria del poble francès veia amb desgrat l’hegemonia dels alemanys, per la qual cosa va acollir favorablement l’alliberament de França i la fi del govern de Vichy, que, al llarg d’agost de 1944, es va traslladar successivament a Belfort i a Sigmaringen (ja a Alemanya), abans de desaparèixer definitivament poc després de l’alliberament de París.

Després de la victòria dels Aliats, Pétain va ser processat per traïció. Declarat culpable d’entesa amb l’enemic, va ser condemnat a mort l’agost de 1945, encara que la pena li va ser commutada per la cadena perpètua. El 15 d’octubre, Pierre Laval, que havia ocupat el càrrec de Pétain el 1942, va ser executat a la presó de Fresnes (París) després d’haver estat declarat culpable de conspiració contra l’estat i col·laboració amb l’enemic.

http://webs.racocatala.cat/seglexx/h-1940-vichy.htm