divendres, 3 de setembre del 2010

parlant de dickens





-Bart Simpson, por fin ha llegado el momento...de que leas un libro.
Y el libro será Grandes esperanzas de Charles Dickens.
Te has dormido y los demás han escogido los otros libros.
[això ho diu la srta. Krabappel, la mestra]

-Esto no es un libro, es una cadena perpetua. [Bart]
-Si hubieras elegido antes, tendrías un libro más pequeño, Bart. Yo estoy leyendo Grandes vicepresidentes del siglo XX. [Milhouse]
-Yo escogí Cómo sobrevivir en un accidente aéreo. Las fotos son divertidas. [Ralph]
-No pienso esforzarme, Milhouse. [diu Bart]
-De què hablas? Es para mañana!

-Vivimos en un mundo nuevo, amigo mío...¡El mundo multimedia! [Bart]
[Llavors entren a la botiga “La mazmorra del androide y cromos de beisbol”]
-¿Cuánto vale este Grandes esperanzas de la serie Clásicos resumidos, tío? [demana Bart al dependent]

****

P.S.: Sí, sí, en aquesta casa i durant tot aquest mes, les esperances (esas Palmiras gordas, que diria Cortázar) seran grans. Enormes.



5 comentaris:

  1. El que se n'ha sortit molt bé és en Milhouse, fer un resum d'un llibre que té tapes i poca cosa més :P ni índex no deu tenir! Ànims! tingueu grans esperances! ;)

    ResponElimina
  2. De vegades em fa l'efecte que el guionista dels Simpson deuria haver fet de mestre, perquè aquestes converses són extraordinàriament realistes.

    ResponElimina
  3. Doncs a mi m'agradaria reproduir les converses que estic mantenint darrerament amb els sospitosos habituals del club sobre la traducció de Carner. D'allò que Dickens passat per Carner és doblement Dickens, res de res. Ans el contrari. Aviat, ben aviat.

    ResponElimina
  4. Dickens passat per Carner... es Joyce, pel cap baix.;-)

    ResponElimina
  5. Pitjor, Brian, Dickens passat per Carner és Carner!!! Ja t'ho explicaré.

    ResponElimina