dissabte, 4 de setembre de 2010

sant vicent andrés estellés



ELS AMANTS

..................................................La carn vol carn.
.......................................................Ausiàs March

"No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre abraços i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."




P.S.: Si en activar l'àudio sentiu una mena de criatura proclamant-se "fan de Catalunya", engegeu-la sense contemplacions a cops de "a fer la mà", "a fer la mà". Després surt l'Ovidi dient el poema.
Si no s'hagués mort, Vicent Andrés Estellés faria, avui, 86 anys. Per això.

11 comentaris:

  1. M'encanta aquest poema. Gràcies, Matilde!

    ResponSuprimeix
  2. Matilde, moltes gràcies per recordar-nos Vicent Andrés Estellés i per l'Ovidi. Has donat emotivitat especial a aquest tranquil dissabte. Ah! Com va anar amb l'Hugo? Si no arribo a tenir grup de lectura (i sopar) em presento a Vic.

    ResponSuprimeix
  3. Mmm...
    Ja imagino el concert d'ahir.

    Jo també m'he trobat amb el coi dels Fans;
    un exemple excel·lent de publicitat contraproduent.

    ResponSuprimeix
  4. Me n'alegro Sílvia. Suposo que és un dels més coneguts. Tant me fa. Jo l'he recordat perquè és el meu primer poema de l'Estellés.

    ResponSuprimeix
  5. De res, Bibliotossa. A disposar.
    Quant a allò que va passar ahir...Deliciós? Entranyable? Regal? Luxe asiàtic? Privilegi?

    Èrem pocs i ben avinguts. Ell, un encant; el públic, entregat. Com si tots plegats ens coneguéssim de tota la vida. D'aquelles coses que recordes sempre més. Tujuru. Un gustasso.

    ResponSuprimeix
  6. Girbén, quin regalàs que m'ha fet la nostra estimada comtessa d'Angeville!! Quin regalàs!

    ResponSuprimeix
  7. també és el meu "primer poema", el que em va fer preguntar-me: "qui és aquest home?" es pot trobar a faltar algú que no coneixes? a mi em passa amb ell.

    ResponSuprimeix
  8. Tot un clàssic aquest poema, Matilde. D'aquells que fan que, encara que a voltes te n'oblidis, l'imaginari cultural valencià romangui ben viu en cada un d'aquells que encara estimem la nostra cultura en majúscules. Gràcies pel recordatori!
    Una abraçada i bona temporada 2010-2011,
    Jordi

    ResponSuprimeix
  9. De res, Jordi. Tinc una flaca especial pels d'allà baix, jo.
    Quant al poema, no per conegut perd la gràcia, crec. I què me'n dieu de la sentència de March?
    Sòbria. Incontestable. Una meravella.
    Una abraçada i que tinguem bona anyada tots plegats. Sí, el meu calendari personal encara no s'ha pogut desfer de tants anys d'escolarització. L'any comença amb el curs escolar. Bon any, doncs!

    ResponSuprimeix
  10. Clidi, a mi em passen coses encara més estranyes, com, per exemple, agafar carinyu a alguns ninotets i nicks d'aquests que surten pels blocs. Ja saps, amics que no ho són. Hem de demanar hora ja! Estem per tancar.

    ResponSuprimeix
  11. ah! guai! però que ens tanquin plegades a una colla que xalarem cosa mala :P

    ResponSuprimeix