"La gent em confon.
Em passa per dos motius bàsics.
El primer motiu bàsic és que la gent diu moltes coses sense parlar. La Siobhan diu que alçar una cella pot voler dir un munt de coses. [...]
El segon motiu bàsic és que la gent sovint parla fent servir metàfores. Aquests són alguns exemples de metàfores:
Em vaig pixar de riure.
Era la nina dels seus ulls.
Aquests amaguen draps bruts.
Va ser un dia ben porc.
El gos havia estirat la pota.
La paraula metàfora vol dir portar alguna cosa d'un lloc a un altre, i ve de les paraules gregues meta (que vol dir "d'un lloc a un altre") i phorein (que vol dir portar), i es produeix quan descrius alguna cosa fent servir una paraula amb un sentit que no és el seu. Això vol dir que la paraula metàfora és una metàfora.
Jo crec que s'hauria d'anomenar "mentida", perquè un porc no és com un dia i la gent no amaga els draps bruts".
Mark Haddon. El curiós incident del gos a mitjanit. La Magrana, 2004. P. 26.
Ser un home dur, ofegar-se en un got d'aigua, fer el préssec, parlar de l'ull d'una escala o del colze d'una canonada, la qüestió és que vivim envoltats de segons sentits. Les metàfores no són, doncs, únicament i exclusiva, matèria literària, expressions innovadores que demanen un esforç interpretatiu tot sovint condemnat al fracàs, sinó que formen part inexcusable no tan sols de la nostra manera de parlar, sinó també (i molt principalment) de la nostra manera de pensar, d'entendre el món, de categoritzar-lo. Aquesta vindria a ser la tesi d'aquest llibre de Tusón, que ens condueix d'una manera entenedora pel món de les metàfores: com les establim, què en fem, com ens relacionen amb el món que ens envolta, quin ús en fan els mitjans de comunicació, com, tot i tractar-se d'un fenómen universal, cada llengua les construeix a partir de la seva pròpia visió del món i què es pot esperar del seu futur davant les noves tecnologies (per exemple, l'ús metàforic del lèxic informàtic, curull de finestres, ratolins i virus), o el que és el mateix, com es passa de perdre l'oremus o de faltar un bull, a patir un creuament de cables o faltar una volta de microones. Això és el que trobareu en aquest llibre de 104 pàgines. I per acabar, el comiat de l'autor:
"I ara oblideu-vos d'aquest llibre i viviu pacíficament amb el tresor de les vostres metàfores: amb les metàfores que són part inalienable de la vostra capacitat humana verbal. Viviu, doncs, amb la tranquil·litat del vostre discurs, fet de paraules que sonen i ressonen de manera plural; les que van com a fletxes cap a significacions precises i d'altres que també hi arriben fent, però, giragonses que es deturen en nocions amigues, velles conegudes vostres: el vostre cos, les vostres accions, les vostres afeccions, els vostres objectes familiars. No oblideu, però, que fins i tot la paraula metàfora ("trasllat" o "viatge") és també una metàfora."
En Jesús Tusón sempre és agut i interessant. Això de les metàfores és cert, i ell diu que ens expressem per metàfores intraduïbles. A Catalunya tenim la metàfora "tèxtil" per la indústria que hi va haver: roba estesa, molta roba i poc sabó, mala peça al teler... M'agrada aquest paràgraf que transcrius, perquè usar-les vol dir mantenir la nostra visió (compartida) del món.
ResponEliminaM'agrada especialment aquest apunt, Matilde, perquè no fa massa m'he trobat amb l'atzucac d'haver de respondre a les meves filles què vol dir aquesta o aquella metàfora. I de vegades és molt difícil, o t'adones que utilitzes una segona metàfora per intentar explicar la primera :)
ResponEliminaòndia! falti! ja trigo! :)
ResponEliminaDir que els llibres parlen sempre d'altres llibres, i que quan comences una lectura no saps ben bé on aniràs a parar i que, de vegades, el llibre que t'ocupa no t'interessa gaire però et porta per uns jardins inesperats (i no ho dic pel del gos, tot i que m'hi vaig acostar amb tota la prevenció del món, i al final, mira), i que no siguin metàfores, els llibres, també, de tant anar d'aquí cap allà com et fan, doncs bé, dir tot això és com descobrir la sopa d'all.
ResponEliminaLes metàfores que no faltin mai!
ResponEliminaI que vagin de dos en dos, oi Veí, i que siguin ben grans. No me n'he pogut estar de la brometa pipí-pet-caca-cul, però il·lustra, matusserament, això dels dobles sentits. En Chistopher Boone no entendria res.
ResponEliminaAixò del pipí-caca-cul és melic de l'humor universal...
ResponEliminaLa gràcia d'en Tuson és que, encara que sempre escrigui el mateix llibre, sempre l'acabo llegint i gaudint com si no li hagués sentit mai dir les mateixes coses.
ResponEliminaÉs trempat com un pèsol!
ResponElimina