Poema llegit a Voltor, Proa, 2000; Premi Carles Riba 1999. A l’espieta, l’autor diu que dedica el poema a la seva mare. Al començament em va fer pensar en aquest quadre de Hooper que es diu com els primers mots del vers, però ara trobo que hi manca un esglai.
Arxiu
Mirant per la finestra: m’explicava que seien
al pedrís, cadascú al seu, i ella li peix
el iogurt amb galetes. A ella, aquesta estona
de la tarda, la pren com una suau pau,
seure als festejadors, mentre el nen hi berena.
És un moment senzill, passa algú pel carrer,
entre la llum defallida, ara que el sol no hi toca,
i el silenci de casa solament el petit
l’esquinça amb un badall. Tot era molt més agre
un hivern de més tard: havia nevat prou
i veren baixar a l’hort el nen content i l’avi,
el nen juga amb la forca, va clavant-la a la neu,
la clava amb tanta força com sap tenir, rient-se’n,
i de sobte ha callat, obre la boca molt,
l’obre amb els ulls negats, la neu es fa silenci
l’avi que es gira veu rosa sortint del blanc.
Les dues mans al pal, les puntes enfonsades
i el peuet atrapat. Aquell moment d’espant
s’ha fet un oblit dolç, la pena que no dura
per un peu oblidat i retrobat pel cop,
pel tacte de l’impacte. El nen, ¿va plorar gaire?
Ploraria molt més l’home que hi creixerà,
per unes altres forques sense sang ni clavades.
Es veu que tenim un dissabte propici a la poesia... Deuen ser culpa de les fulles que es desfan dels arbres.
ResponEliminaAixò de la tardor dóna un impuls a la poesia i a la melanconia, és evident. Jo que en llegeixo poca o gens, he de dir que aquest poema em sembla adequat per a un dissabte de tardor al matí, amb olor de castanyes al forn. Em quedo amb aquest "ella li peix" que em sembla fantàstic.
ResponEliminaA Osona, encara "peixem". Et juro que la primera vegada que vaig sentir "ha pascut", de poc que no em desmaio.
ResponEliminaDoncs jo potser m'hauria desmaiat del tot. A veure si tinc sort i quan baixi ho puc sentir (i desmaiar-me de passada). Algun dia he d'explicar les expressions que he trobat per la Cerdanya -o per d'altres bandes-, i que jo creia mortes quan en realitat són ben vives. Malgrat no apareguin mai a TV3.
ResponElimina