 |
| Mark Twain |
 |
| Vita Sackville-West i Virginia Woolf |
 | |||
| Miguel Delibes |
 |
| Enid Blyton |
 | ||||||||||||||||||
Jerome K. Jerome
  
P.S.: Aquest apunt s'havia de titular "el/la millor amic/-ga de l'escriptor/-a", però no m'acabava de fer el pes. La meva manca d'imaginació m'ha obligat a recórrer a l'ús del masculí com a genèric per a referir-me a una col·lectivitat. S'admeten suggeriments.
|
evidentment el Montmorency de Jerome K. Jerome. No hi ha color! :D Bon cap de setmana (bona capa de setmano? :P)
ResponEliminaparaula de pas: mitchm. uiiiii :D
ep ep ep! Alto!
ResponEliminaSi us plau, els suggeriments d'un en un, que no dono l'abast!!
No en tenia cap dubte, Clidi!
ResponEliminaAra, el més ben trobat, el gat de Hemingway. Ho dic per l'ampolla de Viña Tondonia.
òndia! doncs si. Hips hips hurra! ;)
ResponEliminaBona capa de setmano, Clidi!
ResponEliminat'ha faltat el puto sánchez-dragó i el seu puto gat.
ResponElimina;)
I ca!, buscaquit'hapegat, ni parlar-ne. Si fos dolenta, que no és el cas, et diria, "home, que jo parlava d'escriptors!". De bèsties, les justes.
ResponEliminaJo, per motius sentimentals, em quedo amb Borges i el seu Beppo, tan blanquet, i amb l'Enid Blyton i el seu... Tim?
ResponEliminaAi, sí, Tim, el gos d'Els cinc!!
ResponEliminaEls set també tenien un gos, que es deia Scamper.
Jo era més d'una que es deia Puck, de l'escriptora danesa Lisbeth Salander, ai no, Werner. El seu lema era "cabecita loca... pero gran corazón". No és broma.
Quines tardes, aquelles, amb la Puck.
(Això que quedi entre tu i jo, Matilde: jo, de nen, també vaig llegir la Puck. A casa dels meus avis hi havia la col·lecció completa, i què havia de fer.)
ResponEliminaÉs que el gènere masculí és el no marcat, la forma femenina és la que marca. Gènere no és sexe. Quan algú menja arròs amb conill ningú es pregunta el sexe de l'alimalet en qüestió, oi?
ResponEliminaTot i així, unes fotos ben curioses amb uns gossos (i unes gosses) ben simpàtics.
Salut!
Muy bien, Matilde. Por cierto, no has visto por ahí a Raymond Chandler con sus gatos.
ResponEliminaUn abrazo
Doncs jo conec algunes conilles que no tenen clar això del gènere i el sexe, David. No crec que, en general, es facin gaires preguntes, la veritat.
ResponEliminaSalut!
Marchando una de Chandler con minino, Sam!
ResponEliminaHoxe bullotes, non?
Unha aperta para ti tamén.
M'he quedat clavat davant de DFW i DFW2, serà perquè l'estic llegint amb penes i treballs. Ai, aquest home, tan complicat i tan senzill!
ResponEliminaA mi m'agraden molt els gossos, però no sé si em faria gaire gràcia trobar-me DFW2 al passadís de casa. Fa una mica de iuiu.
ResponEliminaNo he llegit res (sencer) de DFW. Ara, això sí, tinc ben decidit que començaré per "Algo supuestamente divertido..." i "Hablemos de langostas". No tinc el cos per a bromes infinites.
Ànim, Allau, home ardides piràmides!!
M'hi ha faltat, com no, en Faulkner acompanyat de la seva inseparable ampolla de whisky.
ResponEliminaNo sigui dit, fgt. Una de Faulkner amb gossos!
ResponEliminaL'ampolla avui no hi surt.