El jurat del Premi Nobel va atorgar el guardó de 2009 a Herta Müller membre de la minoria suava alemanya de Rumania perquè amb “la concentració de la poesia i l’objectivitat de la prosa dibuixa els paissatges dels desposseïts”.
En tierras bajas va ser la primera obra que publicà l’autora. Hi ha una edició en català publicada per Bromera però jo he llegit la castellana traduída per Juan José del Solar. El llibre va ser censurat a l’època de Ceaucescu, es composa de quinze històries narrades per una veu infantil que barreja realitat i fantasia per a dibuixar un ambient de continua opressió i incomunicació en un món rural suposadement idíl•lic.
Us copiem la darrera i més divertida narració del llibre
En tierras bajas va ser la primera obra que publicà l’autora. Hi ha una edició en català publicada per Bromera però jo he llegit la castellana traduída per Juan José del Solar. El llibre va ser censurat a l’època de Ceaucescu, es composa de quinze històries narrades per una veu infantil que barreja realitat i fantasia per a dibuixar un ambient de continua opressió i incomunicació en un món rural suposadement idíl•lic.
Us copiem la darrera i més divertida narració del llibre
Día laborable
Las cinco y media de la mañana. Suena el despertador.
Me levanto, me quito el vestido, lo pongo sobre la almohada, me pongo el pijama, voy a la cocina, me meto en la bañera, cojo la toalla, me lavo la cara con ella, cojo el peine, me seco con él, cojo el cepillo de dientes, me peino con él, cojo la esponja de baño, me cepillo los dientes con ella. Luego voy al cuarto de baño, me como una rebanada de té y me bebo una taza de pan.
Me quito el reloj de pulsera y los anillos.
Me quito los zapatos.
Me dirijo a las escaleras y abro la puerta del apartamento.
Cojo el ascensor del quinto piso hasta el primero.
Luego subo nueve peldaños y estoy en la calle. En la tienda de ultramarinos me compro un periódico, luego camino hasta la parada de tranvia y me compro unos bollos, y al llegar al quiosco de periódicos me subo al tranvía.
Me bajo tres paradas antes de subir.
Le devuelvo el saludo al portero, que me saluda luego y piensa que otra vez es lunes y otra vez se ha acabado la semana.
Entro en la oficina, digo adiós, cuelgo mi chaqueta en el escritorio, me siento en el perchero y empiezo a trabajar. Trabajo ocho horas.
Aquest estil sincopat, que em fa pensar en la literatura nord-americana contemporània. És de lectura ràpida, però li trobo a faltar més melodia entre tanta percussió.
ResponEliminaA mi la Muller se'm va travessar, però aquest relat és bo.
ResponEliminaAvui jo he parlat de Toni Morrison. Sembla que no volguem escriure sobre Vargas Llosa ;p I no, no és això, oi?
Té la seva conya, això de parlar del Nobel de l'any passat l'endemà de saber el guanyador del 2010.
ResponEliminaJo de Vargas Llosa no puc dir ni mu, que m'ha passat una desgràcia, amb aquest home. Resulta que m'ha arribat ell abans que la seva obra, i com que el tal no m'agrada gens, doncs ara a veure qui es capaç de llegir La ciudad y los perros. Els escriptors haurien d'estar calladets i fer el que saben fer, escriure.
De la Muller no n'he llegit res. Ara aquesta narració em fa pensar en aquesta altra. No cal que digui quina m'estimo més, oi?
ResponEliminaVaig llegir "Pantaleón y las visitadors" quan el boom. Després, com diu la Matilde, em va arribar l'home, i ja em vaig oblidar de l'escriptor. Què hi farem.
ResponEliminaA mi, Matilde, em passa com a tu, amb el Vargas Llosa. Em pot el personatge.
ResponEliminaTambé em va passar amb el Porcel, i per raons ben diferents i de "proximitat" però amb el Porcel vaig poder llegir-li els cavalls cap a la fosca, i crec que ho vaig superar una mica. Mira sense voler acabo de citar "l'etern candicdat a Nobel català que mai no ho va ser". Bé, això és el que ell desitjava...
I del conte... em remeto al que escriu en LLuís, i la Matilde.
Ep, he dit mentida! Sí que he llegit Vargas Llosa (fa mil anys) un estudi sobre Madame Bovary que es diu La orgía infinita. No sé si s'hi val. (parlo estrany, no sé què em passa)
ResponEliminaHe escoltat un programa-tertúlia a Catalunya Radio presentat per Xavier Grasset. En una enquesta (amb evident ànim de lucre) han preguntat als oïents si els agradava la literatura de Mario Vargas Llosa, el 25 % ha dit que si la resta que no. Això demostra una cosa: aquesta mena d’enquestes són una ruqueria, una estupidesa sense altre sentit que el negoci. Ignoro si ho fan cada dia, però si és així el programa perd tota credibilitat i la serietat i el rigor del que es venten corre a engreixar els superhabits de telefònica et all.
ResponEliminaDoncs a mi, MVLl m’encanta, he llegit cic o sis novel•les seves i el considero a l’alçada de GGM i millor que la majoria d’autors de l’anomenat boom llatinoamerica, millor (aquí no me’n puc amagar) que per exemple…Borges. Sempre que el veig més que en la seva ideologia neolliberal i ultra-antinacionalista penso en el columnista (compte amb la ela i la ema que si et surt el mot ho tens clar) que em va fer descubrir la serie 24 i no sé perquè, però no me’l puc treure del cap ballant reeggae. Enhorabona per a ell.
El text és poc significatiu de la resta del llibre, potser és poc melodiós, però des de que sé que la bateria de la Velvet Underground (Moe Tucker!!!) és del Tea Party no vull sentir a parlar de percusionistes.
Boncapdesetmana.
Pa mi que avui se te n'ha anat la mà amb l'ibuprofé, Mitch. O això o blanc d'Espanya. No n'hi ha d'altre.
ResponEliminaFins i tot m'he pensat que acabaries dient allò teu de "i ara me'n vaig, que acabo de recordar que tinc a la nevera un iogurt a punt de caducar..."
ResponEliminaUff.
Mati i Brian, pel que puguin servir els meus cinc centimets... Em sap greu que us arribés abans l'home que la seva obra, ja que el personatge pot ser molt estomagant, però us prometo que té novel·les estupendes, de les millors que he llegit mai. Com a proves per la defensa: La ciudad y los perros, La casa verde, Conversación en la catedral i La fiesta del chivo. Diuen que La Guerra del Fin del Mundo també val la pena, però em vaig atascar a les primeres pàgines. I La Tia Julia y el escribidor, en to més lleuger, és molt divertida.
ResponEliminaApa a superar prejudicis!
Si no ho dubto, Allau. Per això dic que és una desgràcia. Vinc del magatzem (allà és on viu), de pillar-me La ciudad y los perros. Començo per aquesta, per allò de no desentonar amb la lectura del mes.
ResponEliminaDe totes maneres, no cal marejar la perdiu amb si Vargas Llosa és millor o pitjor que Borges. Ho dic per en Mitch. En tot cas, a mi sempre m'agradarà més el cieguito (i Cortázar, per exemple), ambdós sense Nobel.
Jo encara no he entès que a un senyor que embarga i que és una llosa li donin un premi així de gros. En canvi, a l'home aquest canós que sortia a la portada de L'Avantguarda li donaria el Nobel cada any! Li llegiria tota l'obra i més coses, sinó és que està casat. Quizz de la setmana: "Potser el món no sempre ha estat trist"... inici d'una obra d'un autor desnobelat i desnonat, pobre. Qui ho endeveni, em pot convidar a un còctel i a unes ostres al Vellutperdut dimecres a les nou de la nit!
ResponEliminaQue ningú caigui d'esquena en veure'm!!!!
ResponEliminaAi... rejudes... ara. Perdoneu, és que no me'n sortia de pujar l'afoto. Bona nit que m'esperen!!!!
ResponEliminaMatilde, jo no entraré en aquest joc; en el meu cor literari hi ha lloc per Vargas Llosa, per Cortázar, per Borges i per qui convingui. I si després es lien a bufetades, ja em posaré un marcapassos.
ResponEliminaTremenda, crec que et conec. No participaré en el quizz, perquè seria allò de cornut i pagar el beure. Ara, més que un còctel hauries de demanar un vi de Marsala.
Ai, Tremenda, estimat. Estàs com una cabra!! Quina disbauça, la teva.
ResponEliminaOblida't de l'home canós, que està casat amb una tal Carme Balcells, estricta governanta.
Quedem dimecres, però al frankfurt Baviera. Jo convido i pagues tu.
Per cert, estàs estupenda!