llibres, llibres, llibres

De vegades em passa que, de cop, començo a fer-me preguntes profundes. Com carai he anat a petar a una biblioteca, per exemple, jo, que no he tingut mai vocació. Ho fas per mi, Matilde, diu la meva hipoteca, esvaint els meus dubtes existencials. On millor que aquí. Enlloc. I això que, darrerament, tinc la sensació que em trobo al bell mig de West Side Story,  que no em falta ni un detall, bandes juvenils, triangles amorosos, baralles...Això només val pels dies tranquils, que pels moguts he de recórrer a Rebelión en las aulas. No, no exagero. Per això, cap a les set de la tarda, quan ja he rebut les queixes dels clients que reclamen una mica d'ordre i silenci, que ja està bé, home, que això sembla un bar, quan ja he anat a avisar les noies de sempre per enèsima vegada, quan un que encara no s'afaita ja m'ha dit que em posi tranquil·la, començo a endreçar llibres com si d'aquest gest depengués la supervivència del món. Deu d'animals, un de Kant, vint-i-cint guies de viatge, sis per a aprendre català, una biografia de Balmes, la cuina del microones, dos de Coelho, un sobre Dreamweaver, quatre còmics...Llavors, un parell que em llamen i, amb ells, un silenci que només sento jo.

"Hi ha persones que no es lliuren a la passió, la seva apatia les porta a triar una vida rutinària, on vegeten com "pinyes tropicals en un hivernacle", com deia el meu pare. Pel que fa a mi, el que em manté viu és el risc imminent de la passió i els seus coadjuvants: amor, odi, goig, misericòrdia. Porto una gravadora en bandolera. Només vull enraonar i, com que tot el que dic no ho passaré mai al paper, ja no necessito buscar l'estil rebuscat que els crítics tant elogien i que és tan sols un pacient treball d'orfebreria. Com que no sé de quina manera es col·loquen les paraules damunt del paper, perdo la noció de la seva velocitat i cohesió, de la seva comptabilitat. Però això no interferirà en la història"

Aquest recull de contes s'inicia i es clou amb dos dels relats més celebrats de la llarga carrera de Rubem Fonseca: Pierrot de la caverna, extensa instrospecció d'un escriptor de tendències pedòfiles dictada a una gravadora, i El cobrador, memorable relat en què la venjança enfollida contra tot i contra tothom es desencadena en una mena de justícia poètica de sang i de plom, però també d'amor.

El lector descobrirà en El cobrador una àmplia mostra de la galeria d'obsessions que formen un univers literari curull d'escriptors neuròtics, funcionaris corruptes, detectius erudits i descreguts, etc. 

L'escriptura àcida, catàrquica i metaficcional de Rubem Fonseca, directa com un cop de puny, dibuixa a la perfecció els territoris on la vida i la mort cohabiten en un equilibri sinistre que atrau i repel·leix alhora. [Text de la contracoberta].

"Fue Julie Miller, una tarde lluviosa de otoño en la calle Wandsworth, la razón por la que me hice marinero. Claro está que el lector no tendrá ni idea de quién es Julie Miller, ¿por qué iba a saberlo?, pero su relación con este episodio es que la chica tenía una tía abuela llamada Jane Joyce."

Chris Stewart se hizo célebre con la publicación de Entre limones, el divertidísimo relato de un joven inglés que, con tal de no vestir traje y acudir a una oficina, se gastó todos sus ahorros en la compra de un ruinoso cortijo en las Alpujarras granadinas. (...). En esta ocasión, Stewart comparte con el lector una de las experiencias más insólitas de una vida ya de por sí asombrosa. Todo comienza de forma fortuita cuando una amiga le ofrece un trabajo tentador: ser el patrón de un velero para navegar en las islas griegas. La propuesta parece un sueño hecho realidad, si no fuera por un pequeño inconveniente: Chris no ha navegado en su vida, ni sabe por dónde empezar. Con abundantes dosis de ingenio e hilarante autocrítica, Chris narra su iniciación en la vela, desde un neblinoso puerto de la costa inglesa hasta su particular odisea por aguas mediterráneas rumbo a la isla de Spetses. Y como guinda, una inolvidable peripecia a través del Atlántico Norte por la ruta del legendario explorador escandinavo Leif Eriksson.

El fino humor de Stewart, su facilidad para la anécdota, su tendencia a actuar movido por cierta visión idealista de la realidad, dan forma a un original y atractivo relato del mundo, el de un hombre amable que, desvinculado desde hace años de la servitud de los bienes materiales, sabe disfrutar como nadie de los pequeños y grandes placeres de la vida. [Contracoberta, també].