un mes amb stevenson

Robert Louis Stevenson tenia trenta-cinc anys quan va escriure El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde, els darrers mesos de 1885. Es va publicar el gener de l'any següent i va ser la seva primera novel·la d'èxit popular. Sembla ser que una nit, a Bournemouth, la seva esposa, Fanny, el va despertar d'un malson. Immediatament després, Stevenson es va posar a escriure tot el que recordava i va redactar una primera versió d'aquesta novel·la. A Fanny no li va agradar, perquè creia que la història tenia més possibilitats que la d'un mer conte de terror i que es podia aprofitar per incloure-hi aspectes més profunds de la naturalesa humana. Aquella primera versió va anar a parar al foc, i Stevenson en va escriure una altra amb la mateixa rapidesa amb què havia produït la primera, tot i que va ser escrita al llit, entre hemorràgies pulmonars.

Gràcies a aquesta circumstància, doncs, podem dir que El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde no és una mera novel·la gòtica ni una mera novel·la de terror, sinó una gran obra literària el valor de la qual no es limita a l'interès que pugui despertar l'argument. És per això que és una obra destinada a perdurar. Sovint es destaca, com és natural, que el tema principal de la novel·la és el de la dualitat de l'home, la lluita entre els bons sentiments, d'una banda, i l'atracció pel mal, de l'altra, i també es diu que aquest tema reflecteix la influència del calvinisme en l'educació que va rebre Stevenson, tot i que ja de jove es va rebel·lar contra la dura i severa moralitat del seu pare. Efectivament, la presència i la lluita del bé i del mal en la naturalesa humana hi és present, i és aquesta presència que va provocar un cert escàndol a l'època, sobretot perquè a alguns lectors la novel·la els va suggerir que el mal és potencialment més poderós que el bé, i que si no el mantenim a ratlla, sempre acaba guanyant la batalla. De totes maneres, una lectura atenta d'El cas misteriós... ens convenç immediatament que, abans que res, és una novel·la d'estil.[...]

Per acabar, m'agradaria prevenir el lector contra una lectura, cada vegada més usual en el món acadèmic actual, on l'interès estètic es veu substituït progressivament per altres interessos, ideològics o simplement irrellevants en la mesura que usen textos literaris únicament com a documents històrics. [...]

Es tracta d'una decisió ben senzilla: o bé llegim la novel·la amb l'actitud d'imaginar que tot allò que se'ns explica és real, o bé la llegim com si fos el pretext o la disfressa d'un missatge ideològic. En una novel·la de qualitat com és aquesta de Stevenson, tot allò que hi està escrit és viu. [...] Cada frase és un acte vigorós d'intel·ligència i sensibilitat. Ha de ser una pena, doncs, passar-les per alt amb la intenció de descobrir-hi missatges ideològics amagats. Fent això no s'aconsegueix res més que rebutjar la novel·la, si no ens agrada el missatge, o lloar-la, si resulta que estem d'acord en aquest suposat missatge. I encara que això sigui una pràctica molt estesa, no és pas aquesta la millor manera de llegir. En un moment que l'academicisme es desentén cada vegada més dels valors més específicament estètics fins al punt de convertir la literatura en una sèrie de documents històrics per descobrir-hi tensions socials, ideologies, baralles de relacions de poder, etc., no crec que sigui superflu de remarcar la primacia dels valors literaris.

Salvador Oliva, de la introducció a El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Quaderns Crema, 1996.