dues cares, una moneda

-Lanyon, recordi el jurament. El que ara veurà ha de quedar sota el secret de la nostra professió. I ara, vostè, que fa tant de temps que està lligat als punts de vista més estrets i materialistes, vostè, que ha negat les propietats de la medicina transcendental, vostè que s'ha rigut dels que el superaven en saviesa, contempli!

Es va acostar el vas als llavis i en va beure el contingut d'un sol glop. Va seguir un crit, va girar sobre si mateix, caminava de tort, i es va agafar a la taula, on va continuar aferrat, mirant-me de fit a fit amb els ulls injectats de sang i respirant dificultosament per la boca oberta; i, mentre el mirava, em va semblar que sofria un canvi -com si s'inflés-, la cara se li va tornar negra de cop, i els trets se li fonien i se li alteraven. Al cap d'un moment, em vaig alçar del seient amb un salt i em vaig estintolar a la paret tapant-me el rostre amb el braç per protegir-me d'aquell prodigi i amb l'ànima submergida en el terror.

R. L. Stevenson. El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Traducció de Salvador Oliva. 2a reimp. Quaderns crema, 2005. P. 120-121 ("El relat del Dr. Lanyon").

...vaig beure'm la poció.
Em van venir uns espantosos espasmes de dolor, com si els ossos em quedessin triturats, nàusees, i un terror a l'ànima que no pot pas ser inferior al del moment del naixement o de la mort. Després, aquestes agonies es van anar dissipant i vaig recobrar el coneixement con si hagués passat una greu malaltia. Hi havia una cosa estranya en les sensacions que experimentava, alguna cosa indescriptiblement nova, i, a causa d'aquesta novetat, també increïblement dolça. Em sentia més jove, més lleuger, amb més felicitat al cos; interiorment, tenia la consciència d'un agosarament impetuós: un corrent desordenat d'imatges sensuals fluint com l'aigua d'un molí per la meva imaginació, la dissolució dels lligams de la responsabilitat, i també una llibertat desconeguda, però no pas innocent, dintre de l'ànima. Ja des del primer alè d'aquesta nova vida, vaig adonar-me que era molt més pervers, deu vegades més pervers, com un esclau venut a la maldat original; i aquest sol pensament em tonificava i m'alegrava com el vi. Vaig estirar els braços exultant en la frescor d'aquestes sensacions, i en aquell mateix moment em vaig adonar que havia perdut estatura.

Ibídem. P. 127-128 ("L'explicació completa de Henry Jekyll").