L'existència de Daddy de Sylvia Plath, m'ha permès d'elaborar el tema de la mort del pare molt millor que no pas si hagués hagut de partir de zero.
Maria Mercè Marçal. Sota el signe del drac.
Sylvia Plath va compondre un poema dur, en el contingut i en el llenguatge, sobre el seu pare. En els primers versos, la imatge del pare s'associa amb una sabata i la filla és el peu descalç que s'hi aixopluga. Més endavant, el pare apareix com una imatge de Déu; un Déu, però, que no té el suficient crèdit davant els ulls de la filla per ser-ho. Són especialment colpidors els versos que la figura del pare pren la imatge d'un feixista alemany i ella, la filla, és la jueva que se sent transportada al camp de la mort. El poema acaba amb el pare imatge d'un vampir al qual, finalment, la filla aconsegueix clavar-li una estaca al cor per tal d'alliberar-lo i d'alliberar-se'n ella mateixa.
If I've killed one man, I've killed two--
The vampire who said he was you
And drank my blood for a year,
Seven years, if you want to know.
Daddy, you can lie back now.
There's a stake in your fat black heart
And the villagers never liked you.
They are dancing and stamping on you.
They always knew it was you.
Daddy, daddy, you bastard, I'm through.
Maria Mercè Marçal manlleva el títol d'aquest poema de Plath per a l'apartat del poemari Desglaç on s'inclouen els versos que l'escriptora dedica al seu pare mort.
Tant Marçal com Plath cerquen l'alliberament de l'autoritat masculina encarnada en la figura del pare, però el Déu-Pare de Plath es transforma en el Pare-esparver marçalià:
Pare-esparver que em sotges des del cel
i em cites en el regne del teu nom,
em petrifica la teva voluntat
que es fa en la terra com es fa en el cel.
La meva sang de cada dia
s’escola enllà de tu en el dia d’avui
però no sé desfer-me de les velles culpes
i m’emmirallo en els més cecs deutors.
I em deixo caure en la temptació
de perseguir-te en l’ombra del meu mal.
El final, però, d'ambdòs poemaris és força diferent. Plath presenta el pare com un vampir que li ha xuclat la sang durant anys, mentre que el Daddy de Marçal acaba amb una cançó de bressol, on s'intercanvien els papers: el pare pot esdevenir fill i també, mare. La filla pot ser mare.
Com un nen tot petit en els meus braços,
una embosta de pols en el bressol d’unes mans,
canto perquè dormis
i et gronxo en la sang.
[...]
Canto perquè dormis, dorm,
petit bolic de carn,
que el meu llavi recull
i besa amb llengua robada.
[...]
Com una nena petita en els teus braços,
una embosta en les teves mans de pols,
abraça’m com una mare
ara que ja ets terra per sempre.
Com dos infants, ençà i enllà del dia,
mà de pols, mà de sang...
la mort enderrocava les muralles
i tot pedestal.
J. Marfany. Maria-Mercè Marçal. Veu i veus de dona. Aquí podeu llegir el document sencer.
*****
Aquella part de mi que adorava un feixista
Cada dona adora un feixista...
Sylvia Plath
Aquella part de mi que adorava un feixista
-o l’adora, qui ho sap!
jeu amb tu, jau amb tu.
No l’espanta la tomba. Cridada des de sempre
al domini més fosc,
mor amb tu, i viu de tu.
Ofrena tremolosa, no sap sinó seguir-te
i arrapar-se al teu mal
com al port més segur.
Medusa desossada, allò que de mi resta
malda per completar-se
sense tu, lluny de tu.
El bisturí vacil·la. Qui em viu a l’altra banda?
I com podré pensar-te
com si jo no fos tu?
Maria-Mercè Marçal. A: Desglaç. Edicions 62 - Empúries, 1988, p.18.
El poema del Pare-esparver (que posa els pèls de punta) el vaig descobrir gràcies al Miguel Poveda, que el canta amb una força terrible al disc "Desglaç". Si trobes l'enllaç del iutub el podries afegir.
ResponEliminaLluís: gràcies, gràcies, gràcies.
ResponEliminaMatilde: germana, les gràcies li has de donar al Miguel, que és un àngel!
ResponElimina