"El más sorprendente de los muchos y maravillosos dones de Aldous Huxley era el don de la vista", escribió sir Kenneth Clark sobre alguien que era casi ciego.
A los dieciseis años, Huxley sufrió "un violento ataque de keratitis punctato que, en sus propias palabras, "me dejó (tras dieciocho meses de cuasi ceguera durante los que tuve que depender del Braille para leer, y de un lazarillo para caminar) con un solo ojo capaz de percibir a duras penas la luz". A pesar de este hándicap, Huxley pintó durante toda su vida, y tuvo un estudio donde posaban para él sus amigos y familiares.
Donald Friedman. Y además saben pintar. Maeva, 2008. P. 124.
______________________
P.S.: Les col·laboracions d'en Girbén ja són habituals (i llegendàries), tant que he creat una etiqueta amb el seu nom. En Girbén. (clic)
Sempre es riuen de mi quan explico que sóc daltònic profund i que pinto aquarel·les. Ara es riuran menys, perquè explicaré el cas Huxley.
ResponEliminaAvui estava confeccionant una bandera republicana i quan la tenia enllestida em diuen: perquè poses blau de Prússia enlloc de morat?
Hòstia, Lluís, i com t'ho fas quan ensopegues amb un semàfor?
ResponEliminaLu meu és infinitament pitjor perquè de vegades crec que no m'hi veig de cap ull, que diria en Roger Mas.
I ves (no, millor "mira", oi?) que et dic, la teva bandera no per alternativa serà menys republicana!!
Dona, amb els semàfors és ben senzill, i tenint en compte que els colors estan ben distribuïts, accepto la pregunta perquè sé que fa gràcia (a tothom menys als Mossos d'en Puig).
ResponEliminaLa meva bandera ja no té arreglo, perquè és pel post de demà: així es queda. Només demano que les visites que tingui el meu blog siguin totes de daltònics o de lectors diagonals (la majoria): ni se n'adonaran del lapsus.
La pregunta no vol fer gràcia, tujuru, és que jo sóc d'aquella mena de gent que pateix de "dubte inoportú". De res em serviria saber que el verd sempre és el de sota. Com si ho veiés: dubtaria.
ResponEliminaCrec que només tindria clar el del mig. Gas i punto. (això tampoc agrada als mossos).
Fins (el blau de Prússia de) demà, doncs!
Em sento, com dir-ho..., etiquetat?
ResponEliminaQuin goig de pintor, aquest Huxley!
Aquesta vànova blau prussiana està a l'alçada del mateix Matisse.
Sí, Girb, etiquetat, que ja té nassos si parlem de tu!!
ResponElimina