L'estiu de 1940, Carson McCullers -23 anys i acabada de publicar la seva novel·la El cor és un caçador solitari- es va separar per primer cop de James Reeves i es va instal·lar en el número 7 de Middagh Street, en una casa estil tudor de totxos vermells amb una espectacular vista del pont de Brooklyn i Manhattan, que tenia llogada -per 75 $ al mes- George Davis, director literari de Harper's Bazar. La casa va esdevenir una mena de pensió o comuna d'artistes.
D'entrada, Carson la va compartir amb W.H. Auden, Gypsy Rose Lee i en Davis, és clar, però al número 7 de Middagh Street també hi van fer estada els fills de Thomas Mann -Erika i Klaus, que fugien dels nazis- Benjamin Britten i Peter Pears, Paul i Jane Bowles, Kurt Weill i Lotte Lenya. Fins i tot hi va treure el cap en Salvador Dalí.
D'anècdotes, tantes com en vulgueu. Que l'Auden, per exemple, es va casar amb l'Erika Mann per tal que ella pogués aconseguir la nacionalitat britànica. I en Davis amb la vídua de Kurt Weill i va acabar gestionant l'obra del compositor. Que Dalí va fer una entrada triomfal en demanar-li a W.H. Auden (nat a Londres) si parlava anglès (Do you speak english?, diuen que li va deixar anar). Que en Auden i en Bowles es barallaven sense treva. Que Anaïs Nin la va batejar February House perquè molts dels seus habitants feien anys en aquest mes. Que allà va ser on McCullers va escriure part de The Member of the Wedding. Per exemple.
D'entrada, Carson la va compartir amb W.H. Auden, Gypsy Rose Lee i en Davis, és clar, però al número 7 de Middagh Street també hi van fer estada els fills de Thomas Mann -Erika i Klaus, que fugien dels nazis- Benjamin Britten i Peter Pears, Paul i Jane Bowles, Kurt Weill i Lotte Lenya. Fins i tot hi va treure el cap en Salvador Dalí.
D'anècdotes, tantes com en vulgueu. Que l'Auden, per exemple, es va casar amb l'Erika Mann per tal que ella pogués aconseguir la nacionalitat britànica. I en Davis amb la vídua de Kurt Weill i va acabar gestionant l'obra del compositor. Que Dalí va fer una entrada triomfal en demanar-li a W.H. Auden (nat a Londres) si parlava anglès (Do you speak english?, diuen que li va deixar anar). Que en Auden i en Bowles es barallaven sense treva. Que Anaïs Nin la va batejar February House perquè molts dels seus habitants feien anys en aquest mes. Que allà va ser on McCullers va escriure part de The Member of the Wedding. Per exemple.
Estalvieu-vos la visita -tret que us faci una especial il·lusió acabar tatuats en l'asfalt de l'autovia que enllaça Queens amb Brooklyn, i viceversa, que és el que hi trobaríeu ara- perquè del set de middagh street no en queda ni l'ombra dels fonaments, que el van aterrar el 1945.
___________________
P.S.: L'any 2005 es va publicar el llibre February House: The Story of W.H. Auden, Carson McCullers, Jane & Paul Bowles, Benjamin Britten & Gypsy Rose Lee: Under One Roof in Wartime America, by Sherill Tippins. Editat per Houghton Mifflin. Cal saber anglès, com en Dalí, perquè no està traduït al català. Ni al castellà tampoc.
Aquí us deixo un article sobre la casa de Middagh Street publicat al New York Times i aquí un apunt del blog Una casa debajo de la almohada.
Del 7 de Middagh Street no en deu quedar res, però la vista del Lower Manhattan des d'una balconada dels Brooklyn Heights continua sent esplèndida. Encara la tinc penjada a la pared, en vista panoràmica, torres bessones incloses.
ResponEliminaParlo per boca d'altri, Brian, que jo no he estat mai a Nova York, tret que acceptem les pel·lícules de Woody Allen com a animal de companyia!!
ResponElimina