gustav mahler

 

Aquests dies es commemora el centenari de la mort d'un dels grans compositors de tots els temps, Gustav Mahler ( 1860-1911). Seré molt breu, ja que en primer lloc considero que per moltes paraules que pugui escriure segur que seran infinitament més insignificants que la mateixa música del compositor i director d'orquestra nascut a Bohèmia. En segon lloc, aspectes essencials de la seva biografia els podeu trobar en múltiples llocs i una anàlisi de les seves simfonies, dels seus lieders, un expert en la matèria ho faria incomparablement millor que jo mateix. Per tant, només uns apunts brevíssims. 

Una de les preguntes que em venen a la ment sobre el músic realitzades en els darrers anys és "Per què Mahler?" En vida, la seva música no fou, en general, ben acollida (sí en canvi, era molt més conegut com a director d'orquestra, sobretot durant la seva estada a Viena). Les seves famoses paraules " El meu temps arribarà", sens dubte s'acomplí. Des dels anys 60 fins ara, la seva música no ha deixat de sonar en auditoris de tot el món. Algú ha dit que després de les dues guerres mundials, amb tots els problemes de la nostra època, amb les mateixes inquietuds que habiten l'èsser humà, la música de Mahler ens és potser més propera, ens parla directament al nostre interior. Els canvis de ritmes, la barreja de músiques implicades, la melanconia i l'alegria desbordant... 

Fou un gran lector (entre les seves lectures hi trobem Dostoievski i Nietzsche, grans coneixedors de l'ànima humana); les seves vivències, els temes que l'interessaren, la vida, la mort, Déu, el sofriment dels infants, l'amor...Temes universals, vaja, però amb la incomparable música de Mahler. Des d'un punt de vista simfònic, seguí l'empremta de Beethoven (sobretot la novena simfonia) i de Bruckner, però la obrí a nous camins, a nous horitzons que ja apuntaven a un nou esdevenidor.

Per acabar, si no coneixeu la seva música, us recomano, des de la més estricta humilitat i neòfit en la matèria, com aquell qui diu, el tercer moviment de la primera simfonia, el primer i el quart (adagio) de la cinquena i potser també us diria, el Cant de la Terra, i per què no la setena, potser la menys coneguda però amb passatges també d'autèntica bellesa. I, òbviament, els seus lieders, algun dels quals foren inclosos en dues de les seves simfonies, si no vaig errat.

I m'aturo aquí, ja que he dit que seria breu. Gaudiu doncs de la música de Gustav Mahler.