A l'Espai de llibres.
I a l'Allau, que torna a estar de broma.
Players, Don Delillo |
Suttree, Cormac McCarthy |
Borges: A life, Edwin Williamson |
Rabbit, run, John Updike |
El Harry Ransom Center de la University of Texas va adquirir, l'any 2009 (crec), l'arxiu de David Foster Wallace. Manuscrits, correspondència, apunts de classe...i vora tres-cents llibres de la seva biblioteca, farcits d'anotacions.
El malson d'un bibliotecari. I és prematur considerar que estic de broma.
ResponEliminaEm pensava que ja es podia donar per fet!
ResponEliminaTant és, te'l dedico igual.
Pel que fa a les anotacions, em rebenten les que es fan en llibres aliens -guixar els de la biblioteca, per exemple, que s'ha de ser bàrbar i desconsiderat i blablabla-, ara, les fetes en llibres propis són la mar de distretes. M'estic quitant del respecte reverencial que sempre he patit per l'objecte i ara doblego (encara no guixo, però em fa que tot arribarà) en senyal de consideració.
atreveix-te, és el primer pas per a l'alliberament :)
ResponEliminaToi en ello, Clidi! Si per cas, començaré per guixar amb llapis. I fluixet.
ResponEliminaJuga't-hi el que vulguis a que sóc capaç de trobar un llibre d'autoajuda que m'il·lustri sobre com assolir tal proesa!
ResponEliminaVaig a consultar el catàleg.
Brrr
ResponEliminaPerdoneu per l'anterior comentari, és que estava fent proves per si s'havia solucionat això de no poder publicar. Veig que sí ?
ResponEliminaMiquel V
I jo que em pensava que era un barroer poc exemplar, per guixar els llibres amb bolígraf, amb les ratlles gens rectes, signar-los amb la data que els compro i fent alguna anotació amb mala lletra a la darrera pàgina !! Al costat d'en Wallace, sóc un primmirat.
ResponEliminaHouston, sembla que ja no tenim cap problema!
ResponEliminaJa m'havia fixat, ja, en això teu de guixar. El dia que vam fer 1280 ànimes d'en Jim Thompson; vas dur el teu exemplar de casa, i, efectivament, la darrera pàgina estava plena d'anotacions. En boli blau, crec recordar.
Aquest, en Wallace, no s'estava de romanços.
Jo tampoc no guixo, Matilde. Ni dibuixo ulleres i bigoti (i ullals?) a la cara dels escriptors, com fa DFW amb Cormac McCarthy... Gràcies per la dedicatòria!
ResponEliminaSí, tu, ullals i tot!
ResponEliminaDe res, Espai!
Quan passo pel Punt Verd acostumo a donar un cop d'ull als llibres (i m'he emportat més d'una sorpresa agradable) però el que em produeix més morbo és quan trobo dedicatòries de fidelitat eterna...
ResponEliminaNomés guixo els llibres propis i m'emprenya trobar llibres guixats a les biblioteques, tot i que entenc el gustet que dóna. He descobert aquest Williamson perquè estèticament em recorda molt l'aspecte que té algun dels meus llibres.
ResponEliminaL'altre dia, a casa, vaig trobar un llibre que, pel que sembla, em va regalar i dedicar una tal Helena l'any 1992. Res de fidelitat eterna; amistat i prou, diu. Ni que em clavessis escuradents a les ungles dels dits dels peus sóc capaç de recordar qui era aquesta noia. I el llibre va de viatges en globus, que tampoc és un tema que m'apassioni. Coi, d'Helena: no me la trec del cap.
ResponEliminaArriba un DFW!!
ResponEliminaFgt
Lluís, exclusiva mundial: DFW escrivia català en la intimitat. L'esmentat Williamson, pàgina esquerra, dalt de tot: bonic, diu.
ResponEliminaI abajo también!! Tres, per a ser exactes, Fgt.
ResponEliminaUn DeLillo nou, un DFW nou, una reedició de B.Hrabal, Carta al rei... feia segles que la buscava, una Siri "Husdvet" nova, un Roth nou, contes de 4catalanassos de butxaca en TAPA DURA!, una reedició molt economica de David Coperfield, només 12€:-!...
ResponEliminaA disposar, Fgt
Per cert, jo subrallo els llibres de butxaca, i si els trobo imprescindibles me'n compro 2exemplars, un de butxaca per rellegir "a lo largo de mi vida y cada 6meses", i l'altre per la llibreria de 50novel.les, no més.
ResponEliminaAh, feies un "proximamente en su librería más cercana", Fgt. Gràcies per mantenir-nos puntualment informats.
ResponElimina