Gràcies a aquesta
novel·la l’Erra va ser titular al camp del Barça i per un dissabte va formar
part del Dream Team (això és ser famós!). Aquí en parla.
Si els contes anteriors estaven aplegats amb un sentit
unitari, el que li dona cos a aquesta novel·la són les històries que van desfilant
a mida que el narrador va desfent el mocador de la memòria.
Un bar de
carretera situat al bell mig d’enlloc, un cambrer accidentat (per cert, a l’accident
mor la seva companya que és bibliotecària, i es veu que estava ben bona) i una
vida rere la barra evocada a través de la memòria procurant desenpellegar-se
dels paranys que para la nostàlgia. Una
colla de personatges estrafolaris i tant humans que a vegades fan esgarrifar.
El llibre va ser
un èxit aclaparador, va guanyar el premi
Qwerty a l’autor revelació, va quedar finalista del premi Crexells
(diuen que va donar una bella conferència a l’Ateneu sobre el procés de creació
de la novel·la), va guanyar el premi Salambó i etc. Elogiada unànimement per la
crítica, llibre de l’any a Benzina, i sinó recordo malament en un bon lloc a la
llista de millors novel·les de l’any al Rockdelux. Una novel·lassa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada