skip to main |
skip to sidebar
El proper dijous dia 31 de maig, a dos quarts de vuit del vespre, l'escriptora Care Santos serà a la biblioteca Joan Triadú de Vic per parlar de la novel·la Habitacions tancades. L'activitat s'inclou dins del cicle de xerrades El Club del Llibre, un espai de trobada que posa diversos autors contemporanis a l'abast dels seus lectors, promogudes per l'Àrea de Coneixement i Noves Tecnologies de la Diputació de Barcelona amb la col·laboració de diverses editorials. Queda dit.
No sé si vosaltres teniu ocassió d'assistir a aquests actes en horari de feina, Matilde, però t'ho recomano de tot cor. Fa uns mesos la Care Santos va venir a Cerdanyola, a un cicle de xerrades que fem aquí que es diuen Café amb Lletres, i jo vaig tenir la sort de poder-la presentar. De veritat que val la pena sentir-la parlar de llibres: a sobre de ser molt simpàtica i molt divertida, desprén una passió per la literatura que s'encomana. El seu llibre, "Habitacions tancades", em va agradar molt.
ResponEliminaBé, d'entrada hauré de col·locar les cadires, així que alguna cosa pescaré.
ResponEliminaAcabo de recordar que li vas fer una entrevista al teu blog!
T'haig de confessar una cosa, Espai. Tinc un problema amb la Care (i això que no li he llegit cap llibre) per culpa de la sargento Margaret i les seves col·legues del blog Patrulla de salvación. I és que en parlen sovint, i l'escarneixen, i la fan com l'abanderada del que elles diuen "los mimosines" que practiquen la "crítica literaria positiva". La supermami, li diuen. I jo m'he fet uns bons panxots de riure a compte d'ella, i ara vindrà dijous, i jo sense absolució! I ara què, eh?
Ah, i dir que alguns clubs de lectura de les biblioteques de la comarca (Taradell, Tona, Manlleu, Roda de Ter, del cert, i no sé si cap més) han aprofitat l'avinentesa del Club del llibre i aquest mes han llegit Habitacions tancades i dijous vindran a Vic per a comentar la jugada amb l'autora. Però l'acte és obert a tothom.
ResponEliminaAquí trobareu l'entrevista a Care Santos a càrrec de l'Espai de llibres.
ResponEliminaI aquí, el bonic cartell que han fet els de la biblioteca de Tona.
ResponEliminaAi, Matilde, no me nombres a la sargento que em surt el meu propi Mr. Hyde. Ja t'explicaré alguna cosa sobre aquestes patrulleras davant aquell café viguetà que em tens promés. Riure's de tot i de tothom és molt fàcil, i a sobre et fa semblar d'allò més cool; ho feia l'Alberto Olmos amagat darrera el seu Lector Malherido, va tenir èxit (fama d'enfant terrible i tot això) i ara hi ha uns quants blocs que l'imiten, a veure què hi treuen. L'esperit de Carlos Boyero, aplicat a la literatura: yo estoy de vuelta de todo, el sistema está podrido, no se escriben buenos libros desde los años 80 (amb l'excepció de Pérez Reverte i de Vila-Matas) y los menores de 45 son todos unos vagos y unos analfabetos. I sí, de vegades fa gràcia llegir com destrossen llibres i autors: una crítica negativa sempre és molt més divertida que una possitiva, i més quan hi ha sang i fetge de per mig. A mi, però, aquesta gent "de vuelta de todo" em fan una mica d'angúnia. Què hi farem.
ResponElimina(Ho veus com el surt el Mr. Hyde que porto a dins? De veritat, que l'opinió d'un bloc amb una agenda tan dubtosa no et faci perdre l'ocassió de llegir o de sentir a la Care Santos. A més d'un tros d'escriptora, és una lectora com a nosaltres ens agraden.)
Pos el que et deia, Espai, que no tinc opinió pròpia sobre la Care, però he rigut molt per boca d'altre, i això és humà, sí, però lleig.
ResponEliminaRecords al teu Hyde (ell també està convidat a un cafè!) i gràcies pels matisos.
A primer cop d'ull m'ha semblat força interessant això del "Patrulla de salvación", me'n faig seguidor (la qual cosa no implica que estigui d'acord necessàriament amb tot el que puguin dir, però tinc ganes de llegir-ho).
ResponEliminaJo ara m'he quitat del Patrulla fins que vingui la Care Santos, que encara sóc capaç de rebre-la dijous a cops de Hola, supermami!
Eliminavanitas vanitate....ni care ni barate, ni sargents ni coronels, ni riure ni plorar, ni internet ni extranet, LITERATURA, si us plau...com diu un personatge tronat de la Wharton : la vida és massa curta per conèixer gent nova
ResponEliminaAra que dius Wharton, els de Vic no hem alterat els nostres plans i dimarts toca L'alegria de la Wharton. Representa que m'haig de fer càrrec de la sessió. I ho faré, però callant, acabo de decidir. Vull dir que no m'asseuré a la presidència ni faré un discurs introductori. Avera què passa.
Elimina...i el suficientment llarga per llegir-te deu vegades el Quijote,els Karamàzov i alguns quants més
ResponEliminagrrrrrrr
ResponEliminaPa escabetxades, les del Kill paff (marca registrada).
Eliminaescriure, el que se'n diu escriure bé, no gaire, però fotre parides per internet, un grapat
ResponEliminacom ara aquesta
ResponEliminakill me later, que avui és diumenge.
EliminaDemano (ja no un cafè, com l'espai de llibres/Mr. Hyde) una crònica-opinió de la Mati sobre la presència de la supermami... ai, no! de la Care Santos, a la Joan Triadú.
ResponEliminaPuc demanar-ho, oi?
Encara que sigui la impresentable de la SU...
Si tot va bé, l'Espai de llibres i jo ens prendrem el nostre primer cafè junts el proper 26 de juny perquè pujarà a Vic a fer-se càrrec de la sessió Últimas tardes con Teresa, Su. Una sort, un lujazo i unes ganes que tinc que no puc amb elles, la veritat.
EliminaQuant a la crònica Care, puc garantir-te, de moment, un reportatge tipus ¡Hola!, a todo color, que ara mateix sóc un 65% d'aigua i la resta és mandra. Conxo de primavera.
Quan parles de la mandra sé perfectament de què parles, Mati... Queda entès!
ResponEliminaPetons,
SU