wharton, corresponsal de guerra

"En els intervals que cessava el trànsit militar, la carretera era tota nostra, excepte quan passaven veloçment les motocicletes dels missatgers i els petits vehicles amb clàxons estrepitosos que transportaven els oficials, amb mirada desorbitada, vestits amb cascs de llana i pell de cabra", narra Edith Wharton en el primer dels cinc viatges al front francès que féu durant la Primera Guerra Mundial.

Francesa d'adopció, Wharton s'implicà plenament en la causa gal·la durant la gran guerra, a la qual dedicà temps i esforços en obres de beneficència, articles, llibres i conferències. Pel febrer de 1915, mentre supervisava organitzacions benèfiques civils, s'embarcà en l'escriptura de textos volgudament evocatius sobre la vida a París i al front durant la guerra per a la revista Scribner's Magazine. Portats a terme durant la primavera de 1915, se centraren en els viatges que emprengué a Argonne i Verdun pel febrer i a principi de març, a Vosges pel maig, a Bèlgica pel juny, i a Alsàcia per l'agost. La primera sortida la féu tota sola, les altres amb el vell amic, advocat de dret internacional, Walter Berry. Al final del mateix any antologà els escrits al volum Fighting France: from Dunkerke to Belfort.

[...] Tot i que Wharton es descriu humilment com una simple "viatgera", a Fighting France es converteix en una corresponsal de guerra enèrgica, que, per exemple, transporta medicaments al cotxe per distribuir-los a ambulàncies i a hospitals. Tanmateix, en situacions de perill o davant imatges de dolor indescriptibles, l'autora americana no abandona mai el posat de rodamón sofisticada. Distingida com una de les dones més ben vestides de l'alta burgesia de l'època, Wharton sap estar sempre i a tot arreu, com es pot veure a la fotografia de la contracoberta de la primera edició del llibre, on posa davant una trinxera de fusta mirant fixament a la càmera, mentre darrera seu dos soldats francesos d'esquena es dirigeixen cap a una tanca fortificada. Amb vestit jaqueta fins als turmells, guants, barret i talons, aguanta una ombrel·la; res de la seva imatge no permet entreveure l'horror que es viu metres enllà de la barrera.

Pilar Godayol. "Edith Wharton (1862-1937) i el devastat front francès". A: Viatgeres i escriptores. Eumo, 2011. P. 125-126.