"Si, amb pocs dies de diferència, el flamant Núvol i la llibreria de referència de la ciutat on vius et proposen que els facis cinc cèntims d’una novel·la que has traduït —fet insòlit!— i que, com aquell qui diu, tot just acaba de sortir del forn, deu ser perquè la novel·la en qüestió s’ho val.
De fet, jo estic convençut des de fa uns quants mesos, fins i tot abans d’enllestir la feina, que Stoner, de John Williams (1922-1994), no és tan sols una de les millors novel·les que he tingut la sort de traduir —a l’altura, sens dubte, del podi que fins ara ocupaven McEwan, Eugenides i Seth—, sinó que fins i tot dubto que d’ara endavant me’n puguin oferir gaires que li facin ombra. Si penseu que escombro cap a casa, oblideu-vos-en: només cal que volteu una mica per Amazon o que llegiu les ressenyes que n’han publicat els diaris més importants del món: us costarà trobar-ne una de negativa."
Albert Torrescasana. "John Williams, un clàssic recuperat". A: Núvol. 16 maig 2012. Aquí podeu llegir la resta de l'apunt.
Us en vaig parlar aquí i aquí . Ara ja el tenim a la biblioteca. I no em fa gota de por que em vingueu amb un psè, cas que el llegiu.
ResponEliminaNo, si al final l'hauré de llegir aquest també.
ResponEliminaEspera que el tinguin a la biblio de la Sagrada Família, dic pensant en la teva butxaca; però no te'l deixis perdre, Òscar.
EliminaJa saps que a mi em va entusiasmar "Stoner", però l'elogi del traductor potser és una mica entusiasta. És allò una mica esnob de qualificar al màxim l'últim -i poc popular, si pot ser - que un ha "descobert". Ho dic, perquè jo hi he caigut alguna vegada, i quan ha passat el temps em fa una mica de vergonya llegir tanta bondat en llibres que, posats en el seu context, no ho són tant com això...Però benvinguda aquesta traducció !! (i amb una portada molt millor que l'espanyola)
ResponEliminaM'ha agradat malgrat el que puguin dir Vila-Matas, Rodrigo Fresán, el traductor entusiasmat, la vídua de John Williams en persona (si és que hi ha vídua) i tu. M'ha agradat, no per dir que és "una puta obra mestra" (però és que jo no ho dic mai, això; ni de Xècspir, ja veus), ni sé si amb l'Stoner la cosa anirà "más que ayer pero menos que mañana" o al revés. Anant bé no el tornaré a llegir mai més. M'ha agradat i no és ni l'últim ni el menys popular que "he descobert". És que m'ha agradat, no sé si m'explico.
Eliminano,si no ho dèiem per tu, Matilde, sinó per la facilitat amb que s'elogien llibres que sí, que segur que són bons - fins i tot molt bons -, però que rellegits, al cap d'un temps, fa vergonya haver estat tan poc prudents...però, en fi, com dius tu - santa sensatesa ! - agrada o no agrada, i ja està
EliminaJa ho sé, doctor. I no et pensis que sóc partidària del m'agrada o no m'agrada a pal sec, que això està bé pel feisbuc, però no per anar per la vida. Passa que de vegades sembla que per llegir novel·les calgui saber moltes coses i anar amb una llibreta i un llapis. Contenir l'entusiasme, no sigui cas que això no sigui un clàssic. A la merda la prudència, doctor. Sempre som a temps de rectificar. Saps, és que em sabria molt greu perdre l'alegria aquesta del "m'agrada" i ja està, perquè es la raó per la qual llegeixo. La resta és literatura, que diria aquell.
EliminaAh, i dispenseu si el meu discurset d'ahir va ser un pèl massa expeditiu. Sóc dona de (mal) caràcter, jo.
EliminaAlegria no deu ser, espero, sinònim d'idiòcia, oi? Si és sí, no m'ho diguéssiu, i deixeu-me tal qual, fent-me trampes al solitari.
EliminaAixò del mal referit a caràcter ho he posat entre parèntesi, perquè sé que el meu pare em diria que, en el meu cas, és una redundància. De fet ell ho expressaria "un mal carácter, valga el rebuzno".
EliminaVes quines casualitats: just ahir me'n parlaven, de l'Stoner recuperat. Una altra cap a la bossa (normalment no me n'he penedit, quan t'he fet cas...)
ResponEliminaJo rai, que ja l'he llegit i no tinc comissió! Tant de bo xalis, Eulàlia, que d'això es tracta.
Elimina