del te fort a la viagra passant per auschwitz

Ai aquests clubs de lectura, que fan que acabis ullerós una vigília de Sant Jordi tot intentant entrar a les grans mansions novaiorqueses d'ara fa un segle a força de mirar pels espiells!

Com que, pel damunt de tot, acabem sent lectors de la biblioteca que volem, feia anys i panys que no m'abocava a unes pàgines tan farcides de "forts batecs del cor" com les de The House of Mirth de l'Edith Wharton; i que consti que, proclamant  una falta absoluta d'entrenament en lectura sentimental, no vull dir que em consideri un home insensible i corsecat.

Deixeu-m'ho dir: I que poc carnal era, encara, el seu sentimentalisme! I quin esclavatge suposava el fortificat codi social de la casta dominant que ens retrata (hereva, com bé ens recorda, de l'emigració puritana)! També queda clar que, si avui encara ens aboquem a les enutjoses trifulgues d'aquella societat d'ambiciosos, és per a descobrir-hi indicis de canvi. Una possible evolució que, des de la seva condició d'infiltrada, l'Edith Wharton propiciava amb fines eines literàries.

En aquest punt no podia deixar d'associar-la a l'obra d'Erich Salomon. Els procediments de la Wharton (tant pel fons crític del mètode, com per la forma: una iconografia concisa d'aquella alta societat), no estan lluny dels del fundador del fotoperiodisme...

Imaginem-lo pels salons de primera d'un gran transatlàntic, després d'haver disposat una discreta càmera d'alta lluminositat accionable a distància, i acostant-se a l'escena a fi d'agençar-la, amb subtilesa i segons les seves intencions, abans de disparar.

Potser sí que havien passat vint anys entre l'un i l'altra -un lapse insignificant pel conservadorisme del poder-, però jo hi veig afinitats.

Bé, de coses sí que n'havien passat... Perquè, abandonat pels mateixos que ell havia elevat fins l'olimp de les grans revistes il·lustrades, Erich Salomon i tota la seva família acabarien als crematoris d'Auschwitz.

Queda tot un altre pla de reflexió sorgit de la novel·la, el de la complexitat (compartida amb els grans simis) de la nostra dependència social.

M'estalviaré el grapat d'experiències viscudes del joc -permanent i canviant- de fílies i fòbies, d'excitants adscripcions i cruels refusos, de capelletes i d'antagonismes...,  del mateix joc que qualsevol, sigui poeta, artista, frare o aturat, i des de l'escola bressol en endavant, pot anar acumulant al cap dels anys. I, tot i que en res difereixin de les nostres, a qui -de tant en tant- no li plau saber de grans penúries quan afecten a aquells que han vist passar la vida rere els finestrals del Círculo Ecuestre? Com la d'aquell campió  -de jove dels esports i dels negocis de gran- que va acabar marxant d'amagatotis -embolicat amb una catifa- del carrincló hotel on havia mort de sobredosi de viagra.

Aquí, i respecte al món Wharton, hom hi detecta, si no un progrés sí un canvi. La hipocresia pot ser la mateixa però la carn ara queda més al descobert.