el tauró del carmel

L'altre dia parlàvem amb en Girbén de com serien de marsianes unes braves al bar Delicias del Carmel, amb vistes al santuari i a la pintada del tauró d'en Blu. Només l'he vist en foto, jo, el tauró, Girb, li dic. I de seguida em fa arribar unes imatges pillades de l'Street view de Google. En faré un apunt, d'això, no voldries pas afegir-hi text...ni que només fossin tres línies. I ell em respon:

Els tres rengles que em sol·licites els veig com la metxa d'un castell de focs...
Em ve al cap l'estona poètica (i ben carmelitana) que li valgué al David Castillo -un confés marsià- la consecució dels honors de gran poeta (sigui per Game Over o per el Pont de Mühlberg).

També podria apel·lar a la detectivesca -i introbable- novel·la EL REGALO DE GLIESE del Victor Nubla (on hi faig el meritori paperet d'expert en bolets al·lucinògens conxorxat amb la Nerea, brava lingüista basca habitant d'un terrat panoràmic del carmelità carrer de Mühlberg)...

Tanmateix, ara se'm demana que em cenyeixi al gran Tauró del Carmel.
Hi ha cap representació del sistema millor que aquesta -em demano?
(Res hi fa que sigui falsejada, que ja sapiguem que els taurons no en tenen d'escates; i menys de 100 €.)
Com a símbol de l'avidesa perversa que a tots ens asfixia no pot ser més entenedor.
Per a mi, ocupa un lloc d'honor com a capítol encara no escrit del fabulós Calila i Dimna.

Salut i € suficients!

I, pel mateix preu, el making off del tauró.