«El pasado mes de junio, nos trasladamos a Melbourne para llevar a cabo una gran instalación, la más grande hasta ahora para nosotros, dentro del festival Light in Winter.
La temática elegida por el festival para este año ha sido “la lectura”, por lo que nos pidieron que lleváramos a cabo Literature vs Traffic, una pieza que ya habíamos instalado en New York de forma subversiva y que nos ofrecían la oportunidad de ampliar y hacer crecer durante un mes.
Hasta la otra punta del mundo nos fuimos, pasando del soleado verano madrileño a un suave y lluvioso invierno, con la romántica intención de convertir la moderna y fría arquitectura de Federation Square, en un espacio acogedor, humano e íntimo, que invitara a lectura y al recogimiento.
Contábamos para ello con 10.000 libros desechados por bibliotecas públicas por considerarlos obsoletos, que el Ejercito de Salvación se encargó de recoger y donarnos altruístamente, por supuesto, también teníamos nuestras luces y la ayuda de un montón de amigos con la que convivimos durante un mes en los trabajos de ensamblaje e instalación.
¿El fin de esta pieza?, él mismo que el de la primera vez que la llevamos a cabo, que un río de libros desbordara el espacio físico de los peatones y se instalara en el asignado a los coches, robando un preciado suelo al abundante tráfico de la zona, en un gesto simbólico en el que la literatura se apoderara de las calles y se convirtiera en conquistadora del espacio público, ofreciendo a los ciudadanos, un lugar (no tan grande como nos hubiera gustado) en el que el tráfico se retirara para ceder terreno al modesto poder de la palabra escrita.»
Literature vs. Traffic és una instal·lació de Luzinterruptus.
Això que diré no té res a veure amb aquest apunt (tot i que Melbourne em sembla una ciutat entranyable ). Només volia fer un últim comentari al club per demanar disculpes públicament per qualsevol molèstia ocasionada durant el meu anterior pas per aquesta casa. Particularment a principis de juliol (quan em van agrair molt amablement les meves col•laboracions), tenia diversos problemes personals, i a sobre havia entrat en un bucle absurd blogaire en que qualsevol cosa que escrivia era interpretada a la seva manera distorsionada (sovint sense encertar-ne ni una) per alguns que troben molt divertit ficar-se públicament en la vida privada de tercers que no coneixen. Tot plegat em va arribar a afectar psicològicament, ho vaig passar bastant malament. De fet, vaig acabar per no saber ni jo el que volia dir amb certes frases... Però no tinc cap retret especial a fer a ningú, només a mi mateix. Aquestes coses no passen si un no se les busca, d'una manera o altra, i jo m'ho vaig buscar... Espero haver apres la lliçó, aquest cop.
ResponEliminaA més, de vegades, sobretot en situacions d'stress, es perd una mica el control. Però, amb els meus molts defectes i neures, no sóc mala gent, per qui em vulgui creure. Sembla que alguns blogaires que no em coneixen personalment tendeixen a malpensar de mi. Puc assegurar que entre els pocs i les poques blogaires que he conegut en persona no en tinc cap d'enemic, ni d'enemiga. Si no vaig mai a trobades presencials grupals és perquè no sóc especialment sociable, i els grups de gent gairebé sempre em molesten més que altra cosa... Ja veieu, no serviria per portar un club de lectura...
Encara em sap molt greu haver acabat malament amb el club i per això, ara que ja estic una mica més tranquil i centrat (crec), he volgut dir alguna cosa. No em dol demanar disculpes quan penso que em puc haver equivocat (tot i que a mi no me'n demana mai ningú).
I que us vagi molt bé.
Maretadedéudelamedallamiraculosa, pa mi que això és un off-topic en tota regla! I críptic, per les barbes de Tolstoi!
EliminaAi, i totes aquestes llumetes enceses aquí dalt, a la foto, que s'han quedat sense ni un trist ooooh. En fi, Òscar, que no sigui re.
Fot un munt d'anys que un dels meus mestres (semiòleg argentí, que ve a ser el zenit de l'espessor), m'advertia de l'exagerada intolerància que havia detectat en els catalans davant les imprescindibles trencadisses vitals; i això a nivell tan col·lectiu com personal. Com que vaig endevinar l'alleugeriment que m'oferia aquest diagnòstic, quan han anat maldades, mai he deixat de tenir-lo present...
ResponEliminaA què pot venir ara aquesta digressió? Ja sabreu dir-m'ho.
Semiòleg+argentí!! Ahí és nà, Girb. Mmm, deixa'm pensar...aviam què tinc jo...res...només he trobat un "monja+zamorana", pots comptar, amb aquestes cartes no es va enlloc.
EliminaMentrestant, les llumetes nâ cremant sense que ningú se les afiguri, pobres...