dijous, 21 de març del 2013
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
desembre-gener
caro diario
galeria de lectors
miles hyman
·
alex russell flint
·
gustav adolph henning
·
alison bechdel
·
calderara
·
reginald higgins
·
rebecca campbell
.
georges lepape
tomine
j.d. salinger
andré kertész
|sim| sadurní vergés
vittorio matteo corcos
jack vettriano
raquel marín
dennis hopper
nazif topçuoglu
manolo
manolo
bogdanov-belsky
beryl cook
març rabal
magritte
rebecca miller
david hockney
francis bacon
ricardo daniel silva
jahaziel minor
iman maleki
elizabeth peyton
théodore roussel
corto maltés
balthus
antonio lópez
hammershøi
pène du bois
picasso
tony soprano
botero
matisse
maurice askenazy
edward hopper
edward hopper
edward hopper
edward hopper
franz eybl
vermeer
norman rockwell
fragonard
Durant tot el dia d'avui tindreu a la vostra disposició una tarima i un micròfon, per si us ve de gust commemorar la diada. El plat fort de la jornada, a càrrec de Khalid el Mokhtari i Biel Barnils, serà a les sis de la tarda. Ens oferiran un recital de poesia en amazic i en català.
ResponEliminaSi tingués esma, m'enfilaria a la tarima i recordaria uns versos d'Adrià. Per a la Montse Riubrogent, diria, abans de començar amb el tararí tararà.
Animula, vagula, blandula
Hospes comesque corporis
Quae nunc abibis in loca
Pallidula, rigida, nudula,
Nec, ut soles, dabis iocos...
Petita ànima, ànima tendra i flotant, companya del meu cos, que fou el teu hoste, ets a punt de davallar als llocs pàl·lids, gelats i nus on hauràs de renunciar als jocs d'abans. Per un instant encara, mirem junts les ribes familiars, els objectes que sens dubte mai més no tornarem a veure... Procurem entrar en la mort amb els ulls oberts.
Però no ho faré.
Llàstima...
ResponEliminaSU
L'hagués dit amb penes i treballs, Su.
EliminaSobre la jornada d'ahir, dir que el més emocionant -per a servidora, és clar- va ser quan en Khalid va començar a dir els seus poemes amazics i en Boras i els seus amics, uns adolescents magribins que ens honoren cada tarda amb la seva presència (aquí hi ha ironia, molta, perquè la principal distracció d'en Boras i cia. és tocar-nos allò que no sona)van seure entre el públic i es van empassar, entregats, tot el recital, que, per cert, va durar tres quarts d'hora. Moment estel·lar de la humanitat! Servidora no tocava vores. Aquesta escena -altament commovedora, no és conya- tenia més poesia que un milió de rebles nyigo-nyigo.
T'imagino levitant, Mati! Quina ilu...
ResponEliminaCom ho podem fer perquè cada dia sigui el Dia Mundial de la Poesia i es produeixi "el miracle"?
Je t'embrasse...
SU
Moi aussi...
Elimina