Sagarra Satíric
Espectacle rapsòdic i musical a l’entorn d’una selecció personal dels poemes satírics de Josep Maria de Sagarra, amb fragments d’alguna de les seves obres de teatre i també dels articles més punyents i divertits. És el Sagarra més irònic i descordat, agafat per la mirada nova i les veus d’aquesta jove i talentosa generació artística anomenada del 79.
En són deixebles el poeta-rapsoda Josep Pedrals, l’actor-músic Jordi Oriol i el músic-rapsoda Martí Sales, les tres potes que tanquen el cercle que substenta aquest espectacle.
Ni que ens ho haguéssim dit, tu!
ResponEliminaai, quin riure, l'humor català, tant si es vol com si no es vol, que no hi ha riure més ufà sota la capa del terrat.
ResponEliminaNo sé què dir. Puix que riu català, déu li do glòria, o algo, anònim?
Eliminano sóc "anònim" si no "hyde", per un oblit meu - però sóc dels qui pensó que a internet tots som falsaris, que no falsos , i el nom no fa la identitat -, i, simplement, era una gracieta-comentari-rucada a l'estil dels pseudo imitadors de capri, que a mi, més que riure em fan una certa ràbia - de buenafuentes a betos, passant per polònies, apms i altres especimens "graciosos" -
Eliminai com que, a més a més, resulta que pràcticament hem passat de la gravetat ridícula del franquisme a la ximpleria moderna, en que tot s'ha de dir en l'estil televisiu fresc i graciós, i ràpid, per semblar humor modern, hi han dies com avui que em vénen ganes de cagar-me en tot l'humor posterior a 1959 - any de l'estrena de "Some like it hot " de Wilder -, i en especial al que ve de les televisions, que sembla ser que és l'únic que la gent coneix - no aguanto aquests clubs de la comèdia i tota la fauna monologuista-palleramental que hi surt, inclosos els nostrats, suposadament cultivadors d'un humor Intel.ligent (???????) -
Eliminai a què ve tot això, et preguntaràs, Matilde ? doncs que quan escriptors coom Sagarrra deixen la ironia que es trasllueix, per exemple, en les seves memòries, per passar a l'acudit de café, copa i puro, amb bordell i cagarro inclòs, i penso que a la mateixa época, hi havien uns germans Marx, em fa vergonya aquest humor - elogiat per permanyers i altres paràsits de l'humor d'auca - i, si pogués, faria un atemptat amb cotxe bomba a gran part de les patums de l'anomenada cultura catalana
ResponEliminaJo el que em pregunto és si tens un cotxe bomba. I si el tens assegurat, ni que només sigui a "tercers".
EliminaAh, i demà enterrarem en Sagarra, en pau descansi. Si vols, pots venir a escopir damunt la seva tomba, que deia aquell.
Eliminano, no tinc cotxe bomba però ja m'agradaria, escrivint, tenir trilita o, sent més modest, un còctel molotov, però, en fi, això em fa ser incrèdul amb tot el rotllo de la cultura, la literatura, etc, una cosa "bonica" que emociona però no serveix per matar a ningú, poc cosa de mal fa
Eliminahyde
quant a Sagarra, per a mi fa temps que va morir, i com també deia aquell, que els morts enterrin els morts ; de tota manera, no em cau tan malament com per escopir a la seva closca pelada - si es que n'hi queda -, i preferiría fer-ho a alguns cretins contemporanis, però, a igual que el cotxe bomba, no en tinc (de pebrots ni assegurances)
Eliminai parlant d'escopir, crec que he fet una transliteració - o una cosa semblant - passant de la teva cita de Boris Vian ra la meva de Salvat Papasseit - "escopiu a la closca pelada dels cretins !" -...no vindrà de dos gargalls
Eliminahyde
Dos mejor que uno. Ja saps, val més que en sobrin...etcètera.
Elimina