skip to main |
skip to sidebar
Burn Bras, Not Books
«Ah, sí, la foto. Pertenece a una particular versión del típico club de lectura que funciona en Nueva York: un grupo mayormente femenino se reúne para leer clásicos de la pulp fiction. Si el día acompaña, lo hacen en topless al aire libre; caso contrario, bajo techo y con ropa sexy. Posteriormente, publican en Internet las fotos de esas sesiones. El mundo es aún más raro de lo que creíamos.»
Diego A. Manrique. «Tirando a perversiones». ELPAÍS. 22 ENE 2013
[Font: Un tuit d'en Quim Roig]
La terrasseta és encantadora. La resta, forma part d'aquesta mena d'hedonisme infantil de certes classes mitges, d'allà, però també d'aquí, que, com feien abans els nens, conquereixen espais urbans i reprenen el tòpic esperit idíl·lic de les societats tribals. En tot cas, la felicitat transmet felicitat. Jo preferiria fer un arrosset a la Malvarrosa parlant amb o de Manuel Vicent, per posar un exemple, i estaríem construint un altre fals paradís. Perquè... al final es tracta d'això, oi?
ResponEliminaAi nu sé, Enric. No li acabo de trobar el què. Si, almenys, es toquessin una mica, no?
EliminaPerò si es toquen, continua sent un grup de lectura?
EliminaOi tant com sí! Sempre que, amb l'altra mà, aguantin un llibre, és clar.
EliminaUn vigatà famós (el Tendre), però menys tingut pel vigatanisme oficial afirmava que a ell el que li agradaven eren les metasfores lliteràries
ResponEliminaD'altres vigatans famosos:
EliminaEl Gravat Crosta (o Costa, que no ho sé. Era conegut, també, com 'L'elegant Nofarias'?).
La Remei.
En Mandanga i la Pauleta.
La Saio.
El pessic pessigaina.
Els tertulians de Ca l'Intel·ligent.
En Falomí (aquest encara corre per Vic. I et demana un piti o un euro. I t'escup. O et diu puta)
És curiós, cap d'aquests no està penjat a la Sala de la columna de l'Ajuntament, ja saps, a la Galeria de Vigatans il·lustres.
EliminaEl que no s'inventin...
ResponEliminaSuposo que tot comença amb la invenció, literària, d'un nom efectiu per xocant,
un agregat com aquest The Outdoor Co-Ed Topless Pulp Fiction Appreciation Society;
i que, després se't gira la feina de dur-lo a la pràctica.
A nivell vigatà (qui pogués formar part del seu elenc de famosos!), jo proposo una futura
Societat Lectures en la boira; que promogués, evidentment, trobades de lectura col·lectiva els dies de boira. Ja m'ho imagino: ben abrigats, en unes cadires de càmping, i enmig
de l'abstracció nebulosa de la boira espessa... Que en aquestes condicions les paraules llegides, o dites, ressonen d'una manera especial, puc confirmar-ho per pròpia experiència; una experiència hedonista perquè no cal la nuesa per ser-ho, sinó fixem-nos en l'hedonista poble inuit.
Fins i tot, aquesta "Readings in the Mist Society", pel que té d'homenatge a la Dian Fossey, resulta oportuna, metafòrica: Així els residuals goril·les acantonats en illots muntanyencs, així els grans lectors veient com a diari l'avidesa del benefici escantona la seva vital selva verge.
La boira jo no és el que era, Girb. Vull dir que ja no sovintegen les jornades de boira molt tancada, d'aquella que no es lleva en tres o quatre dies.
EliminaPos crec que aquí, i posats a reivindicar, sí que tindria sentit una Societat literària Metesfora de Vic, perquè, a diferència de Niuyork, Amèrica, pa mi que el topless és pecat. A falta de Central Park, la Bassa dels Hermanos. I com a lectura, jo proposo els exorcismes d'en Verdaguer. Recordaria una mica aquell cèlebre Solàrium que van organitzar a Plaça els de la tropa del cafè Vic, el 10 de juliol del 82 (jo, com qui diu, no havia pràcticament nascut).
Així ho recorda en Toni Coromina en el seu llibre Cafè Vic. Retrat d'una generació de rebels i bromistes. 1970-1985:
Elimina«A les dues de la tarda del dissabte 10 de juliol, dia de mercat, mentre els paraires desplegaven les parades i els escombriaires acabaven de netejar el terra de la Plaça, un camió abocava pilots de sorra per fer-hi castells; una furgoneta descarregava una dotzena d'ombrel·les cedides per una marca de gelats i una colla de joves penjaven una gegantina tela de 40 metres, amb un mar que havien pintat a la riera Major, sota la direcció de l'artista contracultural Pep Hinojosa, que també va elaborar dos plafons amb un torero i una sevillana amb la zona de la cara foradada, per retratar la gent que, des de darrere, hi posaven el cap. Simultàniament, els organitzadors instal·laven unes casetes de bany, la brigada municipal posava un entarimat per acollir l'orquestrina i habilitava dues mànegues que havien de servir de dutxes. La màgica transformació de la Plaça es va completar en poc més d'una hora.
Ales quatre de la tarda, la temperatura s'acostava als 40 graus (un dels dies més calorosos del segle XX a Vic). De mica en mica, van començar a arribar banyistes de totes les edats, alguns amb banyador d'època, d'altres en pantalons curts o biquini, i uns altres encara en calçotets. I la presència d'una trentena de nens i nenes jugant a la sorra amb pales i galledes (o empaitant pilotes) conferia a l'espai la imatge d'una platja real.
A mesura que els distingits banyistes anaven ocupant el centre de la Plaça, a sota les voltes s'hi congregaven desenes de curiosos que no gosaven trepitjar la platja. Entre els badocs també hi havia ciutadans indignats que es preguntaven per què l'Ajuntament havia donat permís per organitzar aquella desagradable orgia de carn a la vista.
Entre les persones que prenien el sol hi havia el conegut modista Alfredo posant-se crema, el músic Rafael Subirachs estirat en una gandula, l'actor Albert Vidal conversant amb una japonesa, una iugoslava dutxant-se, el Tendre prenent el sol amb un abric de llana i ulleres de soldador i algun marroquí despistat... »
Aquí , les fotos que en donen fe.
ResponEliminaCreu-me si et dic que conec aquesta psicodèlia vigatana de primera mà.
ResponEliminaAl 79, a mitja mili, ja em tens a les Jornades Internacionals contra la repressió i no vegis quins debats més plens de referències situacionistes, i no vegis quin despelote general a les Gorgues de l'Esquirol... Per reblar el globus d'aquelles jornades ja em tens de matinada fent dit al trencall de Vidrà, el meu destí originari, i em paren uns ocellaires fanàtics que m'expliquen els secrets de la cacera amb vesc i reclam dels millors cantaires!