skip to main |
skip to sidebar
A un parell de lectures per cloure la temporada, jo, que en això d'equivocar-me sempre he set molt metòdica, fa mesos que miro de confegir una llista de propostes de cara a la pròxima. N'he fet un munt —de llistes, vull dir— però, repassant-les, m'he adonat que un seguit de títols hi compareixen de manera recurrent.
Bé, aquí teniu el resultat: els més pesats, els que hi sortien un cop i un altre. Un primer esborrany de la programació que, no cal dir-ho, admet (i espera) esmenes.
Qui calla, no diu res.
El silenci abans de Bach.
ResponEliminaEl silenci dels anyells.
ResponEliminaEl d'en Gaspar Hernàndes.
ResponElimina♫...and touched the souuuund of sileeeence♫
ResponEliminaLa princesa a Berlín és èxit assegurat 'per a tots els públics'. El d'en Sacks, una mica heavy. En Zweig, adequat donat que s'està revisant la seva obra
ResponEliminaEl d'en Sacks és la meva alternativa al llibre que han triat aquest any per a aquell sarau conjunt que fem tots els clubs de lectura de les biblioteques de la comarca, Osona amb la salut mental. La lectura que han escollit és La campana de vidre de la Plath, però resulta que nosaltres, els de Vic, ja el vam llegir fa cosa tres anys. Així que se m'ha acudit que per a parlar de malalties mentals no hi ha res millor que un metge. Un neuròleg romàntic, com s’anomena ell mateix. I en comptes de llegir una novel·la, doncs au, vint historials clínics de pacients afectats d'estranyes malalties neurològiques que alteren la percepció de la realitat, la memòria, etcètera. El cervell, eixe gran desconegut.
EliminaI d'en Zweig proposo Fouché, perquè hi penso cada cop que miro el TN.
EliminaL´ambició i la intriga són les úniques passions d´aquest home polític, totalment mancat d´escrúpols i moral, que navega a través de les convulsions socials i polítiques de la França de la Revolució i l´Imperi sense moure ni un nervi de la cara. Con diu Zweig, "Els governs, els sistemes, les opinions i els homes canvien, tot cau i desapareix en aquest vertiginós remolí de les acaballes del segle, només una persona roman sempre al mateix lloc, fent totes les funcions i servint totes les idees: Joseph Fouché.".
Alliçonador i absolutament vigent, que deia un.
Et falta una novel·la gràfica, no? Et proposo "El coche de Intisar: retrato de una mujer moderna en Yemen", de Pedro Riera & Nacho Casanova.
ResponEliminaSU
Em falten moltes coses, Su. Les novel·les gràfiques sempre les proposa la Isàvena, que està més al cas que servidora. Prenc nota del teu suggeriment. I merci.
Elimina