L’alegria de llegir
RAFAEL ARGULLOL
ARA 17/04/2016
ES DIU QUE EN L’ACTUALITAT llegeixen més les dones que els homes, però si hem de fer cas a la història de l’art en totes les èpoques, malgrat el predomini patriarcal, han llegit més les dones que els homes. O així, almenys, ho han mostrat els artistes des d’èpoques sorprenentment primerenques. És veritat que al Renaixement i al Barroc, sant Jeroni, sant Agustí i sant Joan Evangelista són pintats contínuament en la companyia dels seus llibres, però crida l’atenció la participació femenina, sobretot a través de la Mare de Déu i santa Magdalena. El repetidíssim tema de l’anunciació mostra, gairebé sempre, la irrupció d’un àngel que interromp la lectura de Maria. En la seva etapa final de penitent, Magdalena llegeix contínuament, com expressen moltes pintures clàssiques, entre les quals l’obra mestra de Rogier van der Weyden.
A partir de la Il·lustració les lectures, per dir-ho així, se secularitzen i els llibres recollits als quadres ja no són únicament devots. Fragonard, per exemple, pinta una dona que combina meravellosament bé concentració i sensualitat. I, amb la modernitat, són innombrables els artistes que escullen una lectora com a motiu recurrent d'inspiració: Delacroix, Manet, Matisse, Picasso... Els impressionistes van fer múltiples variacions sobre el tema, i més que cap altre destaca aquell rar impressionista que és Pierre-Auguste Renoir.
Renoir, un home sotmès a molts patiments físics al llarg de la seva vida, va saber erigir-se en el genuí representant de la joie de vivre en una època en què l’explosió cromàtica de tants artistes semblava consagrar aquesta joia vital. Renoir va ser un pintor de remers, de ballarines, de camperols, de dandis. També va ser un gran pintor de lectores. Una desena de les seves obres estan dedicades a aquestes subtils protagonistes, dominadores d’una bellesa absorta. I ningú més absorta que la petita heroïna de la Nena llegint. Tot un món sembla oferir-se sota la mirada atentíssima de la nena que, amb els llavis entreoberts, conté l’alè mentre s’alimenta, àvida, de l’aventura.
|
D'altres lectores de Renoir. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada