Aquesta obra que tinc la satisfacció i l'honor de prologar és un treball que convé que sigui valorat en la seva importància pels mèrits propis en tant que treball lingüístic avançat en la tasca de relacionar dues llengües distants des del punt de vista estructural i en funció de la seva utilitat per al desenvolupament de les relacions amazigocatalanes que s'han anat desplegant especialment al llarg dels darrers vint anys.
Ha estat sobretot d'ençà de la dècada dels anys 90 del segle XX que s'han elaborat instruments de coneixement mutu entre amazics i catalans que un cert nombre d'associacions han promogut mitjançant la profusió de textos i d'activitats de dinamització i de difusió lingüística i cultural. Al llarg de més de dues dècades s'han escrit diferents obres per al coneixement i la divulgació de la cultura i la llengua amazigues als Països Catalans, entre les quals un seguit de reculls lexicogràfics com La llengua rifenya —Tutlayt tarifit, Llibres de la Nur: català -amazic, Guia de conversa universitària amazic-català, Aprenem català des de l'amazic. Cal remarcar, però, que cap d'aquests reculls no ha abastat gaire més del miler de termes per banda i tots s'han limitat a un sol dialecte, el rifeny. Aquesta obra que prologuem va molt més enllà tant per l'abast del recull, immensament més extens, com pel fet de comprendre els dialectes més importants de la llengua amaziga.
Com es podrà observar, aquesta obra és un treball rigorós construït a partir de reculls lexicals sòlids i organitzat de manera sistemàtica. S'ha elaborat des d'un enfocament estandarditzador composicional plural, fonamentat en cinc dialectes principals, tres del Marroc (taixelhit, tamazight, tarifit); i dos d'Algèria (cabilenc i xaui). I conté aportacions encara d'altres dialectes, tal com s'exposa en detall a la introducció.
Serà, doncs, un instrument que ajudarà ambdues llengües: la llengua amaziga haurà aconseguit una eina sòlida no sols en la seva relació amb el català sinó també en el seu procés d'estandardització interdialectal. I el català hi trobarà un mitjà solvent i útil per al coneixement i l'estudi de la llengua amaziga.
[...] El lector català no s'ha de sorprendre per l'ús preferent que els autors han donat a l'alfabet tifinag per a la transcripció dels termes amazics. Es tracta de l'alfabet d'ús oficial al Marroc per a l'escriptura d'aquesta llengua, i cal destacar, a més, que, amb l'objectiu de facilitar la familiarització amb la lectura dels termes amazics, cada entrada és acompanyada per una transliteració llatina. El lector podrà comprovar que, un cop superats els primers recels, la notació tifinag no sols li serà còmoda sinó que l'haurà ajudat per a ulteriors contactes amb la llengua amaziga, especialment a la Tamazga Occidental (el Marroc)...
Carles Múrcia i Salem Zenia. Diccionari català-amazic, amazic-català : (estàndard del diasistema amazic septentrional). Llibres de l'Índex, 2015.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada