Ni un sol cop en els meus tres anys a Cambridge —repeteixo: ni un sol cop— no vaig anar a la biblioteca de la universitat, ni tan sols no em vaig molestar de saber on era (ara sé on té la nova seu), ni per esbrinar si n'hi havia una al Trinity on es poguessin manllevar llibres per llegir-los allà on m'allotjava. Em saltava les classes. Me n'anava d'amagat a Londres o a qualsevol altre lloc. Tenia uns quants afers amorosos simultàniament. Tenia entrevistes espantoses amb Mr. Harrison [nota de la copista: el seu director d'estudis]. Vaig traduir una vintena de poemes de Rupert Brooke, Alícia al País de les Meravelles i Colas Breugnon de Romain Rolland, al rus. Acadèmicament, era com si hagués anat a l'Institut M.M. de Tirana.
Vladimir Nabokov. Parla, memòria. Traducció d'Oriol Carbonell. Edicions 62, 2000. P. 251.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada