En el principi fou una cançoneta de Gilbert Bécaud, Nathalie(1964), no sé si la coneixeu, ni falta que us fa. Pel cas que ens ocupa, n'hi ha ben prou amb saber que explica la història d'un turista francès que està visitant Moscou (el Moscou de la guerra freda) guiat per una universitària indígena que respon al nom de Nathalie (Natalí). No sona gaire soviètic, però s'ha de reconèixer que en francès, la llengua en què canta Bécaud (Becó), Natalí rima pràcticament amb quasi tot. Natalí, doncs.
Tornem a l'argument. És diumenge. El turista francès i la Natalí són a la Plaça Roja. Ha nevat. Fa un fred que pela. ELLA, anar senyalant els llocs d'interès, que si la tomba de Lenin, que si això i que si allò; ELL, com qui sent ploure, anar-se fixant en el bonic cabell ros de la seva guia, frisós per entrar a prendre una xocolata calenta al café Pouchkine, que, representa, està molt a la vora. Abans no s'acabi la quarta estrofa ja van de bracet i, en arribar a la penúltima (cinc estrofes més tard), no cal ser gaire espavilat per entendre —entre línies— que ja han consumat. Visita turística amb final feliç.
El cas és que, segons conta una llegenda molt popular entre els guies moscovites, arran del formidable èxit assolit per la cançó de Bécaud, molts turistes (francesos, majoritàriament) arribaven a la plaça Roja de Moscou demanant pel famós café Pouchkine. Coneixent, com coneixem, els nostres congèneres, és fàcil d'imaginar-ne un d'encara més despistat sol·licitant els serveis d'una tal Natalí. La gent (és a dir, els altres) són així*. Per a decepció del turistam (i desesperació del gremi de guies turístics de Moscou, suposo), el famós café Pouchkine no existia fora de la cançó de Bécaud.
I així va continuar sent fins que Andrey Dellos, un rus de pare francès, empresari del sector de la restauració, va inaugurar, el 4 de juny de 1999, coincidint amb el segon centenari del naixement de Puskin, el, ara sí, Кафе Пушкинъ,en un palauet barroc del boulevard Tverskoy, al ladito de la Plaça Roja. Com no podia ser d'altra manera, Gilbert Bécaud (Becó) va assistir a la inauguració.
_____________________
P.S: *El que dèiem, Natalí fa de bon rimar, fins i tot en català.
Això d'avui és una reemissió oportunista. Si no m'erro (ho he llegit a les xarxes, així que no sé pas), ahir el Cafè Puskin va patir un incendi. D'aquí ve la cosa.
Coneixia la cançó, mai hagués dit que s'ho havia inventat. Per cert que jo vaig saber de Becaud per una actuació seva, a TV, cap als anys 76, 77, cantant en espanyol. Era com un parisenc tòpic, amb les erres molt marcades i l'aire de seductor somrient. Brel té una cançó, Orly, en què paròdia la lletra d'una cançó seva, quan canta "els diumenges són tristos a Orly, amb o sense Becaud ".
Sí, i tant...és clar que vols dir que el boomer prototípic no és més de recordar Georgie Dann ? Suposo que en aquest tipus de catalogacions tan àmplies, i horroroses hi pot cabre tothom. (Per cert, i tot sigui comentat entre parèntesi : m'agradaria saber qui s'inventa aquests qualificatius que s'escampen pitjor que el covid, que si freaky, que si hipster, que si fer spoilers, que si sorpasso, que si "posar en valor", que si "zona de comfort",..de veritat que li/els hi desitjo que els hi posin en valor tots els mals del món i que surtin de la seva zona de comfort per a cremar-se a l'infern !)
Retro (escric des d'un mòbil que té vida pròpia....com que sóc conspiranoic sé del cert que me l'han hackejat els de Pegasus perquè a les properes eleccions tinc informació fidedigna que podria fer que algun poder a l'ombra es faci un fart de riure)
Això d'avui és una reemissió oportunista. Si no m'erro (ho he llegit a les xarxes, així que no sé pas), ahir el Cafè Puskin va patir un incendi. D'aquí ve la cosa.
ResponEliminaConeixia la cançó, mai hagués dit que s'ho havia inventat. Per cert que jo vaig saber de Becaud per una actuació seva, a TV, cap als anys 76, 77, cantant en espanyol. Era com un parisenc tòpic, amb les erres molt marcades i l'aire de seductor somrient. Brel té una cançó, Orly, en què paròdia la lletra d'una cançó seva, quan canta "els diumenges són tristos a Orly, amb o sense Becaud ".
EliminaQuin parell de boomers estem fets, Vilardell!
EliminaSí, i tant...és clar que vols dir que el boomer prototípic no és més de recordar Georgie Dann ? Suposo que en aquest tipus de catalogacions tan àmplies, i horroroses hi pot cabre tothom. (Per cert, i tot sigui comentat entre parèntesi : m'agradaria saber qui s'inventa aquests qualificatius que s'escampen pitjor que el covid, que si freaky, que si hipster, que si fer spoilers, que si sorpasso, que si "posar en valor", que si "zona de comfort",..de veritat que li/els hi desitjo que els hi posin en valor tots els mals del món i que surtin de la seva zona de comfort per a cremar-se a l'infern !)
EliminaQue si 'empoderar', que si 'escalf'...Tens raó. D'acord, diguem-ne que som vells i prou.
EliminaSí, totalment d:acord. Vells i punt, abans que algú s'avanci i proposi "sènior" que també està de moda
EliminaAbans que sènior, m'estimo més mòmia, t'ho juro.
EliminaRetro (escric des d'un mòbil que té vida pròpia....com que sóc conspiranoic sé del cert que me l'han hackejat els de Pegasus perquè a les properes eleccions tinc informació fidedigna que podria fer que algun poder a l'ombra es faci un fart de riure)
EliminaÉs més, ja estan rient ara i brindant perquè guanyi qui guanyi aquests f.lls de p.ta sempre manen.
EliminaJo també. O fòssil. Abans que sènior vade
ResponElimina