arundhati deosthale

GEMMA TRAMULLAS

Arundhati Deosthale: "Al meu poble cada nen llegeix uns 100 llibres a l'any"

elPeriódico

13|4|2018

Jiwar, la residència internacional per a artistes i investigadors del barri de Gràcia de Barcelona, és una mina de gent valuosa i aquest mes té com a convidada la periodista, escriptora i editora índia Arundhati Deosthale. Convençuda del poder de transformació dels llibres, Deosthale va fundar l’oenagé A & A Book Trust, que edita llibres infantils de tot el món i els distribueix en 130 biblioteques situades a les zones més pobres de la regió índia de l’Himàlaia.

–Un quart de la població a l’Índia és analfabeta: ¡340 milions de persones!

–Vaig treballar a la Missió per a l’Alfabetització Nacional i vaig veure per mi mateixa la situació a les zones rurals, on l’educació és l’única via per sortir de la pobresa. Des d’aquella experiència, una qüestió m’inquietava: «¿Quin és el meu propòsit a la vida?».

–Aquesta és LA pregunta.

–Feia 20 anys que estava en el sector de la literatura infantil i tenia una bona feina en una editorial nord-americana: bon sou, viatges i contactes amb els millors cervells del llibre infantil. Però aquella vida era pura façana; jo no volia treballar per a una elit.

–¿Per a qui volia treballar?

–Per a la primera generació de nens escolaritzats en zones rurals pobres. El meu marit i jo vam decidir sortir de la nostra closca i fa 12 anys ens vam traslladar de la ciutat de Gurgaon a una caseta al poble de Sitla. De fet, no era ni una casa, sinó un antic estable per a búfals domèstics [Riu].

–¡Quin canvi!

–El nostre primer pas va ser obrir una biblioteca on els adults reconnectessin amb el món del llibre i els nens ampliessin els seus horitzons. Vam començar amb 1.000 llibres i ara en tenim 6.000. Al meu poble cada nen llegeix una mitjana d’uns 100 llibres a l’any.

–¡Caram! Ja ens agradaria aquí...

–Els nens estan famolencs de llibres. No han vist mai una biblioteca i no tenen ordinadors. La idea és obrir-los finestres perquè no tinguin por d’aprendre i que s’ho passin bé llegint. No se’ls ha d’obligar, se’ls ha de deixar lliures, per això a les nostres biblioteques se senten moltes rialles.

–En 12 anys han obert 130 biblioteques. Els llibres són de segona mà, ¿no?

–No. Construir una relació personal amb els llibres és una cosa molt delicada i no es pot fer sobre la base del que els sobra als altres, sinó del que els convé als nens.

–Té tota la raó.

–Escollim els títols de tot el món d’un en un, els traduïm a l’hindi i una vegada a l’any renovem l’estoc. No tenim subvencions, però tenim voluntaris i ens financem amb la feina editorial que fem a A&A Book Trust i amb el suport d’amics i institucions públiques d’altres països. Per cert, estic enamorada de tres títols de literatura infantil catalana. 

–¿Ah sí? ¿Quins són?

–Aigua/Agua, d’Anna Aparicio; El árbol de las cosas, de María José Ferrada i Miguel Pang Ly, i Viure amb la Hilda (i els seus inconvenients)/Vivir con Hilda (y sus inconvenientes), de Bel Olid i Mercè Canals. Esperava poder emportar-me’ls per traduir-los, publicar-los i distribuir-los a les biblioteques, però l’Institut Ramon Llull no dona ajudes a la producció, només cobreix part de la il·lustració.

–Vaja, espero que aquesta entrevista l’ajudi a trobar altres suports.

–Milers de nens ho agrairien. Concretament, Viure amb la Hilda connecta amb el nostre projecte especial per a les nenes. A les zones rurals, les dones només treballen, no pensen en la seva felicitat personal. Amb llibres com aquest, les nenes poden aprendre a somiar i perseguir els seus somnis.

–¿Quants diners necessitaria?

–El nostre model editorial és sense ànim de lucre i els llibres tenen preus assequibles: un llibre de 14 euros, allà en val 1. Amb 6.000 euros podríem tirar-ho endavant.