JOAN DE SAGARRA
Llibres, llibres, llibres
La Vanguardia
16|12|2018
[...] dimecres, 12 de desembre, vaig començar la relectura de Madame Bovary, la novel·la de Gustave Flaubert, que acabaré, si Déu vol, el proper 8 de gener. Començo el 12 de desembre perquè és el dia que va néixer Flaubert i acabo el 8 de gener perquè és el dia que vaig néixer jo (i va morir Flaubert, el mes de maig). Dit això i per si quedés algun dubte, Flaubert és el meu autor i Madame Bovary és la meva novel·la, des que la meva mare me la va donar per llegir quan jo tenia quinze anys. Des d'aleshores, la llegeixo, la rellegeixo cada 12 de desembre. Trenta pàgines un dia i seixanta-sis l'endemà. Me la sé de memòria i en gaudeixo. M'importa un rave si és un llibre pour rien o si "Madame Bovary c'est moi". És la meva novel·la.
Com era Emma Bovary? M'he fet aquesta pregunta moltes vegades. Al cinema l'he vista un parell de vegades: Jennifer Jones, a la pel·lícula de Vicente Minnelli (1949), i Isabelle Huppert a la de Chabrol (1990).Però no, no és això. I potser perquè no l'he trobada la continuo llegint, religiosament, i allà la trobo o me la imagino. Bé, quan em donareu el premi Atlàntida pel meu "foment del llibre i de la literatura"?
Conec persones (una i prou, de fet) que cada cop que agafen el grip llegeixen La Regenta.
ResponEliminaI no sóc jo. No tinc aquesta mena de costums, en matèria llibresca. Bé, no és del tot cert, ara que hi penso. Per aquestes dates, tard o d'hora vaig a petar a «Els morts» de Joyce. I m'empasso The quiet man, en comptes de Qué bello es vivir!
EliminaAixò sí, La Regenta l'he llegida tres o quatre cops en ma vida.
EliminaI la Bovary dos.
EliminaJo, llavors que era jove, llegia cada any El vigilant al camp de sègol, però esclar no té el mateix nivell que Flaubert, ni jo el mateix nivell que el Sagarra fill. Ni tan sols he tastat mai el Jameson.
ResponEliminaHip!
EliminaA mi fa temps em donava per llegir un cop l'any L'illa del tresor i el Dr Jekyll, però ara ja fa anys que a l'estiu o la tardor em dona per Shakespeare o Dostoievski....per cert, tots dos d'ascendència catalana. El segon cognom del primer era Millet i el del segon Pujol, però degut a la catalanofobia que catalanofòbia que hi havia a Anglaterra i Russia van canvuar-ho per Mylet i Pujolev, respectivament.
ResponEliminaHo sospitava.
EliminaJo també!
Elimina