skip to main |
skip to sidebar
«...he de recordar per força la llibreria —per dir-ne alguna cosa— més estranya que he visitat mai. Diria que no tenia ni nom comercial, potser només el del seu propietari, un llibreter franc i rialler que voltava pels mercats i del qual no recordo el nom. La llibreria es trobava en una casa particular a Tavèrnoles, un poblet d'Osona. De fet, era la casa particular. No hi havia horaris definits, més enllà del dissabte a la tarda: et presentaves al poble, buscaves la casa i, si al davant hi havia aparcat un Dos Cavalls (amb tot de llibres escampats als seients), volia dir que era obert. Trucaves al timbre i et rebia el diguem-ne llibreter. El primer que et sorprenia, en obrir la porta, és que era una casa excavada a la roca de la muntanya. Les cambres aprofitaven l'estructura de cova i tenien un aire feréstec però distingit. Després, esclar, et fixaves en els llibres que havien colonitzat tot l'espai sense cap ordre lògic. Hi havia prestatges atapeïts a la cuina, sobre la nevera, a la sala d'estar, al lavabo, als passadissos. El llibreter t'obria els llums, et donava conversa, t'oferia un cafè, i tu et deixaves portar. Anaves amunt i avall, remenaves, desfeies columnes de llibres en un equilibri precari només perquè t'atreia el llom d'un volum que hi havia a sota de tot. De mica en mica feies la pila amb el que t'interessava més —increïblement, s'hi trobaven perles!— i a la fi arribava l'hora de pagar. Llavors ell et portava a un racó de la cuina i posava els llibres damunt d'una balança. Un rètol explicava el tracte: «1 quilo de cultura = 100 pessetes».
Jordi Puntí. «L'aprenent de Borges». A: Tafanejar: llibreries del món. Edició de Henry Hitchings. Més llibres, 2017.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada