l'agent estafadora

VALÈRIA GAILLARD
L'exagent de Jaume Cabré reconeix haver estafat 86.000 euros i afronta una pena de presó
Ara
8|1|2020

L'Audiència de Barcelona ha deixat vist per a sentència aquest dimarts el judici contra l'ex agent literària de l'escriptor Jaume Cabré, Cristina Mora, per haver-se quedat prop de 86.000 euros corresponents als drets d'autor de la venda dels llibres de Cabré a França. L'exagent s'enfronta ara a una petició de pena de quatre anys de presó per apropiació indeguda, i encara ha de tornar uns 37.000 euros. L'acusada ha reconegut que el 2014 es va quedar els diners per culpa de les dificultats econòmiques que patia la seva agència literària. Cabré era el seu client principal, i el 80% del volum de negoci procedia de la venda dels seus drets d'autor internacionals, dels quals es quedava per contracte una comissió del 10%. Concretament, l'exagent va estafar a Cabré quatre factures de 2.000, 2.300, 80.856 i 835 euros.

Quan Cabré va descobrir el desfalc, va pactar amb Cristina Mora que seguiria treballant per a ell i que li tornaria els diners. Li va fer dos pagaments de 25.000 euros i un tercer de 5.000, però no va poder pagar més perquè era insolvent. Fins i tot es va veure obligada a abandonar casa seva. Va ser aleshores quan Cabré va interposar una querella. Des de llavors, l'exagent, que treballa per a una altra empresa, té el sou parcialment embargat i li paga una quota mensual de 260 euros. De moment ha pagat 18.000 euros més i n'hi queden 37.000.

El cas de Cabré, un dels autors catalans actuals més internacionals, ha remogut el sector, que se sent desprotegit davant de casos com aquest. De fet, l'exagent també va estafar autors com Manuel Forcano (5.000 euros) i Sebastià Alzamora, 5.000 euros d'unes liquidacions de drets d'autor que va aconseguir recuperar després de queixar-se. "Donava la impressió que ella es pensava que agafava prestats els diners i que ja els tornaria més endavant, però la pilota es va anar fent grossa", diu Alzamora, que dona testimoni de la "sorpresa" que ha generat entre molta gent que valorava l'eficàcia de l'exagent. "En aquest sector veus de tot, però, francament, no semblava que aquesta senyora s'hagués de dedicar a robar. Però estic convençut que és un cas aïllat de mala praxi i que no és gens representatiu del conjunt dels agents literaris".

Manuel Baixauli reconeix que ell també va tenir una "mala experiència" amb Cristina Mora, però no va anar més enllà perquè aleshores encara no tenia cap traducció en curs i, per tant, no estava exposat a la mateixa estafa. Amb tot, l'escriptor valencià qüestiona l'eficàcia dels agents literaris: "Fa por, perquè el que t'agrada d'un agent és que et tregui de sobre els problemes legals i la relació ha de ser de confiança. En tot cas, actualment no en tinc cap perquè no sé si val la pena".

Des de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), la presidenta Bel Olid, que també va tenir problemes amb Mora, assenyala que es tracta d'un cas aïllat i que no és representatiu de cap "amenaça" per als escriptors. "El seu cas no correspon a la manera habitual de funcionar dels agents, amb qui els autors estableixen una relació bàsicament de confiança. A més, en un món tan petit tothom es coneix i és difícil que la seva conducta es contagiï". De fet, en el cas de Mora el boca-orella sobre les seves irregularitats va córrer ràpidament entre els autors i va haver de tancar l'agència. Tanmateix, Olid sí que assenyala que el mecanisme per saber amb fiabilitat les liquidacions dels drets d'autor segons les vendes hauria de ser en general "més fàcil", sobretot gràcies a les noves tecnologies, i apunta que les queixes que reben dels membres de l'AELC fan més aviat referència als pagaments dels contractes per part de les editorials.  

_____________
P.S.: Ep, el títol de l'apunt és juganer, fonèticament parlant. La gent estafadora | L'agent estafadora. Homofonia, se'n diu d'això. No és una malaltia contagiosa.