La sèrie "Il·luminats" ens fa una proposta singular: passar una nit sencera en un espai insòlit conversant amb un personatge rellevant de la cultura. Perquè la nit té mil ulls i afloren les emocions; perquè l'ocupació d'espais que no estem avesats a veure de nit és una oportunitat per viure'ls de manera diferent, perquè l'actitud artística i periodística de la conversa obre espais de llibertat inusitats.
"Il·luminats" és un programa cultural que és cultura en sí mateix; un espai televisiu de llibertat creativa que convida l'espectador a un viatge singular.
Produït pel Departament de Culturals de TV3 i ideat i conduït per l'escriptor Jordi Lara, "Il·luminats" consta de 6 capítols:
Una nit al Solsonès amb Roger Mas Una nit al Camp Nou amb Sol Picó Una nit al cementiri amb Tortell Poltrona Una nit a l'escola amb Pilarín Bayés Una nit a les clavegueres amb Xavier Albertí Un nit amb Enric Casasses a la Biblioteca de Catalunya
Un altre programa ideat per en Lara, de qui recordem, amb molt de carinyo, propostes com La Sonora o Nydia.
Aprofito per recordar, també, que en Jordi Lara serà l'autor del mes de febrer. Llegirem l'últim, el d'en Xirinacs. I que el tindrem de cos present (a en Xiri no, a en Lara, i ben viu) el 25 de febrer, dia de la trobada per comentar-lo. I que tant de bo no dediquem més d'un minut a parlar d'en Xirinacs.
És un llibre boníssim. I, és cert, no cal parlar gaire de Xirinacs i sí, en canvi, de capítols tan enlluernadors com aquell en què la volta del cel es mou sobre en Xiri a punt de morir. És una meravella de llengua. En Lara és dels grans.
Encara no l'he llegit, jo, i ja n'estic tipa de sentir a parlar d'en Xiri, perquè, encara que no l'hagi llegit, ensumo que la mort de Xirinacs és l'excusa i sospito, pel que expliques, que deu fer una mica com al capítol dedicat a en Garreta de La màquina d'espavilar ocells de nit (el millor del llibre, pel meu gust), però a l'engròs. Bé, prou de pressupòsits, ja n'anirem parlant, quan arribi el moment.
Sóc un incondicional d'en Jordi però tinc molts prejudicis amb els ex santons que juguen a radicals, i no em vaig voler llegir el llibre...potser m'ho fareu repensar. Miquel
Bé, jo donaré la llauna amb les sis nits d'agost durant els vint-i-nou dies de febrer. Poden passar dues coses, o et fem venir ganes o l'avorreixes per sempre més.
Doncs cregui'm, Miquel, que ha fet molt mal fet. La qualitat d'una obra no depèn de l'assumpte, sinó de què en fa l'autor, però segurament això ja ho sabia.
Teniu raó, Zaca...el que passa és que en aquest cas em fa una mica de no-sé-què el personatge.. Us fare cas, i com que en Lara em sembla formidable, guarda'm un ecemplar, Matilde!
Un altre programa ideat per en Lara, de qui recordem, amb molt de carinyo, propostes com La Sonora o Nydia.
ResponEliminaAprofito per recordar, també, que en Jordi Lara serà l'autor del mes de febrer. Llegirem l'últim, el d'en Xirinacs. I que el tindrem de cos present (a en Xiri no, a en Lara, i ben viu) el 25 de febrer, dia de la trobada per comentar-lo. I que tant de bo no dediquem més d'un minut a parlar d'en Xirinacs.
El d'en Tortell ja el van donar fa temps..ho tenen al congelador els de Tv3? Que no es parla del procés en aquests programes ?
ResponEliminaMquel
Si fas clic al clic!, hi són tots sis.
EliminaNo n'he trobat cap de dedicat a Kafka, no.
He vist el de Roger Mas i m'agrada força.
ResponEliminaAh, en Kafka, vols dir aquell pres politic tancat al castell de la Metamorfosi D'Amèrica?
ResponEliminaCom diu en Casasses, Amèrica és el poble del costat.
EliminaÉs un llibre boníssim. I, és cert, no cal parlar gaire de Xirinacs i sí, en canvi, de capítols tan enlluernadors com aquell en què la volta del cel es mou sobre en Xiri a punt de morir. És una meravella de llengua. En Lara és dels grans.
ResponEliminaEncara no l'he llegit, jo, i ja n'estic tipa de sentir a parlar d'en Xiri, perquè, encara que no l'hagi llegit, ensumo que la mort de Xirinacs és l'excusa i sospito, pel que expliques, que deu fer una mica com al capítol dedicat a en Garreta de La màquina d'espavilar ocells de nit (el millor del llibre, pel meu gust), però a l'engròs. Bé, prou de pressupòsits, ja n'anirem parlant, quan arribi el moment.
EliminaSóc un incondicional d'en Jordi però tinc molts prejudicis amb els ex santons que juguen a radicals, i no em vaig voler llegir el llibre...potser m'ho fareu repensar.
ResponEliminaMiquel
Bé, jo donaré la llauna amb les sis nits d'agost durant els vint-i-nou dies de febrer. Poden passar dues coses, o et fem venir ganes o l'avorreixes per sempre més.
EliminaDoncs cregui'm, Miquel, que ha fet molt mal fet. La qualitat d'una obra no depèn de l'assumpte, sinó de què en fa l'autor, però segurament això ja ho sabia.
ResponEliminaTeniu raó, Zaca...el que passa és que en aquest cas em fa una mica de no-sé-què el personatge..
ResponEliminaUs fare cas, i com que en Lara em sembla formidable, guarda'm un ecemplar, Matilde!