Si condueixo, canto, però res de ràdio, sempre cedés. Ara toca el darrer d'en Roger Mas -
A la casa d'enlloc- i com que m'agrada molt (i sóc obsessivo-compulsiva de mena) es quedarà al cotxe fins que es ratlli (el cd, òbviament, que el cotxe encara no l'he acabat de pagar -tot el que tinc ho dec a La Caixa, jo- i em fa cosa
tunejar-lo amb quatre bonys. Manies de pobre, pots comptar).
Bah, un altre d'aquests del guitarró, pensaran alguns.
I una me, dic jo, que també sóc grollera.
Canyella fina, fina.
La cançoneta que us he triat no correspon al darrer disc, no. La trobareu a dp, editat el 2003. Se senten dues veus, però. La d'en Roger, és clar, i, de tant en tant, la d'en Pau Riba.
Apasiau!