skip to main |
skip to sidebar
«Pot passar, també, que el bibliòman decideixi vendre la seva biblioteca. Galantaris cita el cas de dos col·leccionistes que no pogueren estar-se de tornar a comprar (caríssims) els seus propis llibres a la venda en la subhasta que havien organitzat ells mateixos: el comte de la Bédoyère i el baró Jérôme Pichon. Aquest dedicà els disset anys que li quedaven de vida a comprar, altre cop, els llibres que, malgrat tot, es dispersaren aquell dia ("Aquell que vulgui conèixer globalment totes les misèries d'aquí baix, que vengui el seus llibres", diu Jules Janin).»
Jacques Bonnet. Biblioteques plenes de fantasmes. Traducció de Lidia Anoll. Laie, 2010. P. 27-28.
Caram,jo em vaig vendre molts llibres fa algun temps.....què vol dir la jeremíada d'en Jules Janin ? que soc un miserable ? que se m'apareixerà el fantasme de les lectures perdudes i em castigarà ? que he comès un delicte cultural penat amb clubs de lectura de rehabilitació ? que ja mai més es refiaran de mi els altres lectors, per traidor ? que se'm cremarà davant de la plaça pública per heretge cultural ? quèee? ho dic, per estar preparat ; com diuen en un western : "et mataré ; és millor que un home sàpiga de què ha de morir".
ResponEliminaMiquel V
N'has trobat a faltar mai cap?
EliminaSense recança no hi ha infern, crec.
EliminaA mi em va passar una anècdota semblant; un company es va vendre una part del seus LPs, ja que coincidíem en els gustos n'hi vaig comprar una trentena. No va passar un mes que em va dir per recomprar-los, lògicament, veient el seu interès, li vaig dir que si; la meva sorpresa va ser quan es va negar a pagar el mateix preu que jo havia pagat ..... Insistia a pagar-los més cars.
ResponEliminaHahaha, regateig a l'alça. M'encanta.
EliminaSí que me n'he penedit d"alguns i un parell els vaig recuperar perquè van anar a parar a la llibreria d'un amic (que els va comprar al primer que li vaig vendre, abans que l'amic obrís la botiga, és clar) Això sí em van sortir de franc..
ResponEliminaMiquel V