MÀRIUS SERRA
La pandèmia de la lectura
La Vanguardia
29|2|2020
Algunes vocacions lectores neixen de llargues convalescències. Els afectats de tuberculosi havien de passar mesos de repòs i una de les poques coses que podien fer era llegir. Quan, de petit, estiuejava a Matadepera recordo que hi havia dues cases que tothom assenyalava amb reverència, una perquè Àngel Guimerà hi havia escrit Maria Rosa i l’altra perquè mossèn Ballarín hi havia passat una llarga tuberculosi i s’hi havia fet lector. Fa poc, furgant en la biografia del meu amic Oriol Comas i Comas, expert en jocs, vaig saber d’on li venien dues de les seves quatre grans passions: llegir i jugar. Quan tenia set anys, el Comas va agafar tuberculosi i això el va obligar a passar mesos al llit, aïllat dels germans. Es va guanyar el dret a tenir una habitació individual, convertida en un bastió emmurallat al qual només tenien accés els pares, l’àvia i el metge. Els pares s’encarregaven dels àpats i l’àvia l’ajudava a omplir les tardes explicant-li contes i jugant a la brisca. La resta del dia llegia. La programació televisiva dels anys seixanta era limitada i als Comas i Comas mai no se’ls va acudir entrar una tele al castell del nen. D’aquella època diu que li venen l’hàbit de la lectura i l’afició als jocs, encara que llavors només hi podia jugar amb l’àvia. Les rialles enjogassades dels germans quedaven lluny del castell, fossat enllà. Després d’uns mesos de llit, encara va passar una llarga convalescència a Sant Hilari Sacalm, per refer-se, i allà va reforçar més totes dues activitats. La infància és una brúixola infal·lible.
Ara que els noticiaris van plens d’anul·lacions, prohibicions i confinaments pel coronavirus, és un bon moment per practicar la lectura. Si sou gaire hipocondríacs, val més que no continueu llegint aquesta columna, però si no, vet aquí alguns suggeriments. Mary Shelley, a banda de crear l’inoblidable Frankenstein, va escriure una novel·la apocalíptica (The last man, 1826) que es basa en una profecia terrible sobre la pesta que assolarà la humanitat fins a reduir-la a pocs supervivents. En teoria això passarà a finals del segle XXI, una època que llavors devia semblar molt llunyana. La pesta, que forma part del nostre imaginari des de la negror de les grans pandèmies medievals, ha inspirat molts autors. Jack London la va imaginar roja a The scarlet plague (1912), també situada a finals del segle XXI, i concretament l’any 2072. Albert Camus, en canvi, va descriure una al·legòrica epidèmia propagada per rates durant l’ocupació nazi de França, en la qual les rates són els nazis. Hi ha una traducció al català de Joan Fuster publicada l’any 1962. Tres dècades després José Saramago va escriure l’Assaig sobre la ceguesa, que malgrat el títol és una novel·la basada en una epidèmia que provoca la ceguesa a l’alarmada població. Segur que la pitjor de totes les epidèmies i pandèmies que podem passar és la por, i la màxima por possible sempre és la que sentim pel que ens és desconegut. Llegir permet conèixer. Si ens confinen, que ens deixin llibres i segur que no finem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada