Sylvia Plath. Diarios completos. Traducció d'Elisenda Julibert. Alba, 2016.
[Gentilesa de Ferran @malviure, bibliotecari errant, ara confinat, com tothom]
diumenge, 29 de març del 2020
sylvia plath, morosa
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Per cert, el n.95 de Jardins de Samarcanda és El Colós traduit per Núria Busquet Molist amb un pròleg de D. Sam Abrams. Tenía la idea que era una obra primerenca, gairebé intrascendent perquè el seu marit Ted Huges había fet correr la brama que era així, però després de llegir lo em penso que puc dir ben alt: ...i una merda per tu Ted. És genial, hi ha poemes bellíssims, i la traducció és magnífica, de fet li van dar un premi i tot.
ResponElimina...i la pregunta és: surt a tornar el llibre?, ...
ResponEliminaQue va. Se’n va al bar, a fer un cafè, la tia. Jo em pregunto quin Dostoievski té.
EliminaPer cert, saps qui és en Ferran @malviure, Mitch? L’antic Veí de les Corts. Ens hem tornat a reunir tots tres aquí, avui. La vida és muy seria con sus cosas.
EliminaQue bé!
ResponEliminaLa Sylvia Plath per aquí, ara fa poc llegia d un que ha llegit La campan de vidre i en diu: "m´ha semblat brutal. La ment humana, amb totes les seves contradiccions, és l´espai més dur i alhora preciós del món"
Bones lectures!
Imma
La campana de vidre, la vam llegir al club fa moooolt. Ho he anat a comprovar. L'abril del 2011, exactament. Com passa el temps.
Elimina