el gran llibre del patiment humà

El dia del Judici Final en vindrà un que dirà: «Senyor, he escrit Guerra i pau». Un altre dirà: «Senyor, jo he escrit La muntanya màgica, on el món se salva gràcies al sacrifici d'un nen». Un altre dirà «Senyor, jo he escrit més de vuitanta novel·les i reculls de contes». Un altre dirà: «Senyor, jo he rebut un gran premi internacional». Un altre dirà: «He escrit Finnegan's Wake només per a Tu, perquè ets l'únic que el pot llegir». I un altre: «Senyor, aquí tens Cent anys de solitud. No s'ha escrit mai res de millor». Vindran en corrua, l'un rere l'altre, cadascun amb la seva pila de llibres sota el braç, amb les xifres de vendes i les citacions dels crítics i els retalls de premsa, igual com els fundadors de les esglésies, dibuixats a la nau del temple, sostenen al palmell els seus edificis en miniatura. Tots estaran envoltats d'arcs de Sant Martí i d'energies, els seus rostres resplendiran com uns sols. I el Senyor els dirà: «Sí, els he llegit, naturalment, els he llegit tots, abans i tot que els escrivíssiu. Heu donat als mortals estones de gaudi, els heu empès cap a la meditació i el somieig. Heu dibuixat, en trompe-l'oeil, les portes més encisadores, les més barroques, les més ornamentades, les més massisses, al mur interior del front, a l'os llis i groguenc. Però quina d'aquestes portes s'ha obert realment? Quina ha aixecat la parpella que tenim al front, cobrint l'ull del cervell? A través de quina ha començat el cervell a veure-hi de debò?». Apartats a un costat, humils, vestits amb pelleringues, hi haurà Kafka i el president Schreber, Isidore Ducasse i Swift i Sabato, i Darger i Rezzori, i milers d'anònims, autors de diaris trencats, cremats, devorats, soterrats en el bram del temps. Tindran les mans buides, però portaran les lletres gravades als palmells: «El senyor dels somnis, el gran Isachar...». Darrere seu vindran encara més escriptors que hauran escrit només amb llàgrimes, només amb sang, amb substància P, amb orina i adrenalina i dopamina i epinefrina, directament als seus òrgans ulcerats de por, a la seva pell excoriada per l'èxtasi. Cadascun portarà sota el braç la pròpia pell escrita de cap a peus, i el Senyor en farà, relligant-les totes entre les cobertes del naixement i de la mort, el gran llibre del patiment humà.

Mircea Cărtărescu. Solenoide. Traducció d'Antònia Escandell Tur. Periscopi, 2017. P. 286-287.