la biblioteca de benet i jornet

Recorda els seus primers llibres?

Sí que els recordo. Jo vaig tardar a aprendre a llegir, no vaig aprendre’n fins als cinc anys. Havia anat a unes monges espantoses durant dos cursos, dels tres als cinc anys, al Carrer de l’Hospital, i allà no hi vaig fer res. Després vaig entrar als Escolapis de la Ronda, que quedaven a la vora de casa, al carrer de Sant Pau: i aquell any va ser el paradís! Estic parlant de l’any quaranta-sis. Hi havia tres classes de pàrvuls: a mi, que no sabia res de res, em van posar a la del mig, perquè no em podien posar a la dels més petits. I allà teníem unes mestres simpàtiques, que reien, que ens llegien...

L’altra cara d’allà on anava abans...

Sí. Molts anys després vaig saber que venien de l’Institut-Escola de la Generalitat republicana. Vaig entrar a l’escola que no sabia llegir, les lletres i prou, i en vaig sortir havent-me polit els llibres de lectura que tocaven i, a més a més, els de l’any següent. Després ja vaig ser, sempre, un alumne mediocre; també quan vaig estar a la universitat.

I a casa seva?

Els meus pares no tenien llibres. Ma mare tenia algunes novel·les roses d’abans de la guerra, després novel·les de duro, en castellà, i el meu pare no llegia llibres. Per casa hi havia algun llibret de Folch i Torres en català i poca cosa més. Cada diumenge al sortir de missa em compraven un tebeo, això sí. Em tornaven boig, els tebeos! Encara em tornen boig ara. Els tinc tots, els guardo a la casa de Ventalló.

De quan és el primer record d’un llibre que fos seu?

Primer contes. Però a partir de quan tenia sis o set anys demanava llibres pels Reis, pel sant... Per sort, quan tenia nou anys un dels mestres ens va dir que llegíssim Jules Verne. Va ser l’excusa perfecta per dir a casa que ens ho havia dit el mestre... Vaig llegir molts Vernes!

I els guardava?

Sí, encara en tinc algun per aquí. Els llibres em tornaven boig: preferia un llibre que una joguina, si havia de triar entre les dues coses. No vaig tenir mai bones joguines.

I la idea de dir “aquests són els meus llibres, la meva biblioteca”, arriba quan té casa seva?

No, ja a casa dels pares eren els meus llibres. El meu pare va arribar a fer-me unes prestatgeries perquè hi posés els meus llibres al meu dormitori, unes prestatgeries boniques. Aviat no van ser suficients, m’ho van haver d’eixamplar quan ja no m’hi cabien.

Els llibres els compra o l’hi donen?

Alguns amics me’ls donen. Aquest [L’agulla daurada], per exemple, me’l va donar i me’l va dedicar la Montserrat...Però la majoria me’ls compro. I els llibres que he comprat o que m’arriben els poso en una prestatgeria per ordre d’arribada. Trigo un any a llegir-los: llavors van al seu lloc a la biblioteca.

Podem dir, doncs, que a la biblioteca només hi ha aquells llibres que s’ha llegit?

Sí, sí, exacte.

I dels llibres que són en aquesta mena de purgatori però que acaba no llegint, què en fa? Se’n desprèn?

Sí, si sé que ja no el llegiré me’n desprenc.

Esporga la biblioteca, de tant en tant?

No. Els llibres que he llegit, encara que siguin dolents, penso que són la meva vida... Si els has llegit, els has llegit, no els vull fora. 

No té problema d’espai?
Sí, molt gros!

I què fa?
Doncs ha arribat un moment que no sé què faré...

Com estan agrupats els llibres?

Per gèneres. Aquí hi tinc la narrativa, aquí en llengua no catalana i aquí en llengua catalana. La poesia i els llibres d’art a una habitació, els textos de teatre a una altra, però la història o l’ assaig de teatre els tinc al meu dormitori... Els tebeos a Ventalló, tots junts.

I dins dels gèneres, en ordre alfabètic d’autor?
Sí, en ordre alfabètic. És la manera de trobar-los.

Els troba?
Sí, ja dic, estan per ordre.

Els marca d’alguna manera, quan els adquireix?
Sempre poso el meu nom i la data de la compra.

I els guixa?
No. Ni els nous ni els vells. Amb alguna excepció.

Deixa llibres?

Intento fer-ho el mínim possible perquè no tornen. Els deixes a gent que són amics teus o amigues teves de debò... i no tornen! Això m’emprenya molt. A vegades ni se’n recorden que els hi has deixat i el tenen abandonat. No hi ha dret! Però què has de dir, “No te’l deixo”?

Biblioteques particulars de Barcelona. Jaume Subirana (ed.); fotografies de Víctor P. Óbanos. Ajuntament de Barcelona, 2014. P. 16-17.

Josep Maria Benet i Jornet

(20 de juny de 1940 - 6 d'abril de 2020)